Comuna presència (versions de René Char, 5)

Visca!

Aquest país no és res més
que un vot de l’esperit, un
contra-sepulcre

Al meu país, hom prefereix les tendres proves
de la primavera i els ocells mal abillats a les fites
llunyanes.

La veritat espera l’aurora al costat d’una espelma. Es negligeix
el vidre de finestra. Que importa al guaita

Al meu país, hom no interroga un home commogut.

No hi ha cap ombra maligna damunt la barca bolcada

Bon dia només de gairó, és desconegut al meu país.

Hom pren en prèstec només allò que es pot tornar amb escreix

Hi ha fulles, moltes fulles als arbres del meu país.
Les branques són lliures de no tenir fruits.

Hom no creu en la bona fe del vencedor.

Al meu país hom regracia.

Les matinaux