diumenge, 6 d’abril del 2008

Córrer l'andola (presentació de "La mirada d'Ahmed", a Oliva)




El divendres passat Pilar feia la presentació a Oliva del llibre de la nostra amiga Maria Dolors Pellicer La mirada d’Ahmed (Tàndem Edicions). L’acte cloïa els actes previstos en el context de la Fira del Llibre organitzada enguany pell Servei de Biblioteques de l'Ajuntament d'Oliva, que dirigeix la regidora Rosanna Torres.
Aquesta festa del llibre ha significat la recuperació, després del parèntesi d’alguns anys, d’una important iniciativa de promoció cultural imprescindible en un poble que, com en aquest cas, té una singular significació literaria i cultural: potser més coneguda com a bressol dels grans il·lustrats valencians Gregori Mayans i Gabriel Císcar, Oliva aporta també un bon nombre, i ben rellevant,de personatges de l’actual món de la cultura (amb escriptors com la mateixa M.D. Pellicer, Francisco Brines, Joan Navarro, Enric Sòria, Josep Lluís Roig, Àngels Gregori..., o gestors culturals del prestigi de Vicent Todolí , director de la Tate Modern Gallery...).
L’acte es va desenvolupar en la mateixa carpa, instal·lada al passeig de l’estació, on hi havia les diverses parades de les llibreries de la localitat; així, al costat de l’emblemàtica La Fona – símbol del la constància en l’esforç per la recuperació língüística i nacional del nostre poble - hi podiem trobar l’expositor d’una llibreria romanesa – i, de fet, el dia anterior s’havia desenvolupat una sessió de contes tradicionals de Romania. Tot plegat, un context especialment adequat per a un llibre centrat en la convivència des de la diversitat.
Efectivament, La mirada d’Ahmed explica – com ha resumit Pilar – “les dificultats que experimenta un xiquet de cultura àrab per adaptar-se i integrar-se a la forma de vida de la societat occidental (pareix que d'una gran ciutat), representada pel món de l’escola, que per als infants funciona com un trassumpte de la pròpia societat, en tant que és l’espai on es crea una xarxa de relacions socials que produeix benestar però també conflictes.” Una narració, en definitiva, que sintetitza perfectament els principals trets que defineixen l’obra de l’autora: el seu lligam amb el món de l’ensenyament, la seva preocupació social – i especialment la preocupació per valors radicalment democràtics i solidaris com són la tolerància i el respecte a la diferència -, o la preocupació estilística per trobar el lèxic just i dotar el text de ritme i de poeticitat.
La sessió es va desenvolupar amb un contingut i amb un ritme exemplars. Després de la breu introducció de la regidora parlaren, successivament l’editora, Rosa Serrano, la presentadora, Pilar Garcia, la il·lustradora, Eva Garcés i, finalment, l’autora de la narració, Maria D. Pellicer. Poques vegades he assistint a una presentació on s’hagin integrat tant harmònicament els diversos parlaments: la descripció del procés d’elaboració, feta per una editora apassionada amb el seu treball, l’anàlisi argumental i formal impecable, atenent a la globalitat de l’objecte llibre (text i il·lustració), feta per una presentadora tan sagaç com sensible, la frescor i la il·lusió d’una il·lustradora engrescada amb el resultat de la seva obra i el parlament emotiu i intel·ligent de l’autora.
El resultat va ser un públic plenament seduït per La mirada d’Ahmed, aquest album infantil que, amb paraules, una altra vegada, de la presentadora “és un producte literari total que té la sort de contar amb un text deliciós, amb una il·lustració que l’acompanya i el complements i amb una acurada edició que definitivament l’enlaira".
Després, mentre autora i il·lustradora signaven llibres, va haver temps per parlar amb coneguts, companys de treball, amics i amigues, amics i amigues que, a més, escriuen com Rafa Gomar, Elvira Cambrils, Carles Siscar, Josep Lluís Roig, Tomàs Llopis..., i per comprar un llibre en català, L’home manuscrit de Manuel Baixauli , i un altre en romanès, Poezii de Mihai Eminescu.
En anar a agafar el cotxe, just en la paret a tocar de la qual l’havia deixat aparcat, em va agredir els ulls una pintada grollerament xenòfoba que repudiava “moros y rumanos”, però també n'hi havia d' altres que omplien aquells amplis murs amb eslogans de defensa del nostre poble i de les llibertats de tots. Escriure, presentar un llibre que parla de respecte, de cohesió social, de llibertat i de solidaritat, havia estat- ara ho veia - una passa més d’una eterna lluita.