"Només quedem,
prenent la fresca al pont,
la lluna i jo"
Kikusha-ni
dimarts, 22 de juliol del 2008
Comuna presència (versions de René Char, 11)
Aquesta fumera que ens portava
Aquesta fumera que ens portava era germana del bastó que somou la pedra i del núvol que obre el cel. No ens menyspreava, ens prenia tal com érem, minsos rierols nodrits de perturbació i d’esperança, amb un forrellat a les barres i una muntanya en l’esguard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada