dijous, 25 de setembre del 2008

Entendre


Quan la gent es preocupa per entendre un poema es concentra en allò que el poema diu, i això és probablement la via més segura de no entendre el poema ... Allò que un poeta es proposa escrivint no és dir sinó fer, o crear un efecte.

Jaime Gil de Biedma


dilluns, 22 de setembre del 2008

Córrer l'andola (La noche sin techo)



Aquest cap de setmana hem tornat a Ateca, el poble de Pilar. Volíem, a més d'assistir a una celebració de la colla d'amics, participar en un esdeveniment cultural que bé es pot qualificar d'insòlit: La noche sin techo.
Durant unes 24 hores ininterrompudes s'hi van descabdellant un ventall ben ample i divers de propostes culturals que enguany s'han tornat a desenvolupar per cinquena vegada gràcies a l'esforç i a la il·lusió imparables d'una colla de joves que viuen al poble o que - tot i residir i treballar a la capital - hi han seguit mantenint una estreta relació, als quals s'hi ha afegit d'altra gent ja més major però igualment entusiasta i compromesa.
Un projecte cultural extraordinàriament fresc, participatiu i autogestionari que situa, per un cap de setmana, aquest petit però dinàmic poble en un lloc capdavanter del panorama cultural aragonès.

diumenge, 21 de setembre del 2008

Je me souviens... (del fogueret d'estudiant)



Del minúscul i envejat
fogueret d'alcohol
amb què em recalfava
cada dia el recapte
al decrèpit institut de Dénia.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Je me souviens... (de la pedregada d'estiu)



De la terrible pedregada
que de poc no ens obre el cap,
al meu germà i a mi,
mentre corríem a aidar els grans
en el salvament de la renda.

dimecres, 3 de setembre del 2008

dilluns, 1 de setembre del 2008

Comuna presència (versions de René Char, 12)



La llibertat

Ella ha vingut per aquesta línia blanca que tant pot significar l’eixida de l’alba com l’espelma del crepuscle.
Passà els arenys maquinals; passà els cims esventrats.
Finalitzaven la renunciació amb rostre de covard, la santedat de l’engany, l’alcohol del botxí.
El seu verb no fou pas un cec mardà sinó el llenç on s’inscrigué el meu alè.
Amb pas de només extraviar-se que rere l’absència, ella ha vingut, cigne sobre la ferida, per aquesta línia blanca.
Fureur et mystère