Aquesta vesprada s'ha realitzat a Dénia la ja tradicional manifestació reivindicativa de la Diada de la Dona, on s'ha exigit que es posen en marxa polítiques d'igualtat, la despenalització de l'avortament, igualtat de tractament social i salarial, prou de violència masclista i posada en marxa de la llei de dependència.
Ara mateix s'està celebrant el tradicional sopar de dones a Pedreguer, que enguany compta amb l'assistència d'Isabel-Clara Simó. Des d'aquí vull fer la meva aportació recordant també l'escriptora Carmelina Sanchéz-Cotillas, lamentablement desapareguda fa tan pocs dies.
TORCAR la pols sembla monòton
I el drap – amunt i avall – és groc
Com tot el cansament que ens vessa.
I el drap – amunt i avall – és groc
Com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols –diuen algunes –
És esborrar el pas del temps
Que cau sobre totes les coses
I s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
És el cilici que portem
Sobre la carn, i ens dol vivíssim
I molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
És esborrar el pas del temps
Que cau sobre totes les coses
I s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
És el cilici que portem
Sobre la carn, i ens dol vivíssim
I molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
(Conjugació en primera persona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada