dilluns, 30 de març de 2009

Comuna presència (versions de René Char, 24)


El Thor



En el sender de les herbes esbaltides on ens esbalaíem, infants, que la nit s’arrisqués a passar, les vespes no anaven més a l’esbarzer ni els ocells a les branques. L’aire obria als hostes del matí la seva turbulenta immensitat. No eren més que filaments d’ales, temptació de cridar, volantí entre llum i transparència. El Thor s’exaltava sobre la lira de les seves pedres. El mont Ventós, mirall de les àguiles, era a la vista.
En el sender de les herbes esbaltides, la quimera d’una edat perduda somreia a les nostres joves llàgrimes.


Fureur et mystère

diumenge, 29 de març de 2009

Hanami (la festa dels cirerers en flor)

Al seu punt dolç
baden els cirerers
curulls de lluna

s'engruna la puresa
en glops d’aigua d’ametlla

(Amb aquest tannka, vull afegir-me a la festa dels cirerers en flor que se celebra a les terres de l'Ebre)

divendres, 27 de març de 2009

dimarts, 24 de març de 2009

Je me souviens... (de les rondes de nit)

De les nits que em despertava
la cantúria d'alguns parroquians
de ca la Burra que finaven la vetllada
rondant la raval per esbandir la borrasca.

dijous, 19 de març de 2009

Córrer l'andola (L'escapada de març: Euzkadi)





El cap de setmana passat vam anar, juntament amb la colla del poble de Pilar, a visitar un amic que viu a Euzkadi des de fa temps. Es tracta d'una excursió ja tradicional, però nosaltres hi participàvem per primera vegada, el fet de viure més lluny ens havia dissuadit fins ara però l'esforç d'anar-hi i tornar amb tan poc temps ha valgut la pena.
La família del nostre amic viu en un caseriu, al cor de Gipuzkoa, envoltat per un món rural extraordinàriament feraç i viu. Només a uns pocs quilòmetres hi ha la ciutat de Tolosa que ens va agradar tant per la seva estructura urbana com per la seva vitalitat. També vam poder fer una ràpida escapada a la costa per entreveure Orio i Getaria i fins i tot, just abans de la tornada vam fer la visita a Chillida Leku, un espai d'art realment singular.
He de confessar que hi anava amb el neguit de comprovar com estaven els ànims després de les recents eleccions. Me'n torno amb la impressió que la situació política d'Euzkadi té una dinàmica pròpia, molt diferent de la resta de l'estat, incloent-hi també les altres nacionalitats minoritzades.
La solidesa nacional que impregnava l'ambient - és clar que ens trobavem al rovell d'ou de l'euzacaldunatat - em feien pensar que aquella gent no va ha deixar-se tòrcer. Això em va recordar el treball sobre el poble jueu inclòs a Els llibres que no he escrit, i del qual ja n'he parlat en un post anterior. Steiner hi feia explicit el caire sorprenent, gairebé miraculós, de la supervivència del poble jueu des del principi dels temps i malgrat totes les adversitats que ha patit. Ell només hi veia un paral·lel en el poble xinès ( que justiuficava per la seva potència demogràfica, econòmica, política i cultural) però jo vaig pensar de seguida en el poble basc. Una col·lectivitat que també s'enfonsa en la prehistòria, tan petita o més que la israeliana. Pràcticament no en vaig parlar del tema, aquella gent es reservada i jo un desconegut que s'hi està de passada, però em va semblar que no anava desencaminat en la meva intuïció que la singularitat basca es precisament aquest tret tan semblant al poble jueu: que la qüestió nacional, el reconeixement del seu dret a l'existència constitueix l'ordre del dia, l'eix al voltant del qual gira permanentment la política. D'aquí tot aquest llenguatge maniqueu d'acusar l'anterior govern de "frontista" (en sentit nacionalitari), quan s'hi integrava almenys un partit -Ezker Batua- que es pot considerar transvesal, mentre que ara se'ns vol fer empassar un bloc de govern que només s'entèn en clau de coalició nacionalista espanyola, com si fos un govern de conciliació.És clar que això allà no s´ho creu ningú i tothom sap que el motiu és aquesta "consaguinitat nacional", la mateixaq que, ja abans, va propiciar que el PSOE fes deixació de la seva legitimitat per formar un govern de progrés a Navarra junt amb les forces nacionalistes i donés suport a UPN-PP, de la mateixa manera que ara prendrà el govern basc amb el suport del PP i del partit de Rosa Díez. Un govern que és possible dins el marc legal d'Euzkadi però que no serà representatiu de la majoria política i social del poble basc perquè, encara que no comptessim els vots nuls que representen les forces nacionalistes il·legalitzades, el bloc de partits que va ha quedar en la oposició compta, ell sol, amb un nombre de vots molt superior als que abonen l'entesa espanyolista. Vull creure que no podran, però, amb la vitalitat, la fermesa i la constància "d'un poble que ha sofert tant".

dimarts, 17 de març de 2009

Comuna presència (versions de René Char, 23)


La companya del cisteller

Jo t’estimava. Estimava el teu rostre de font clivellada per l’oratge i la clau de la teua heretat cenyint el meu bes. Alguns es confien a una imaginació rodona. Anar m’és suficient. He recollit del desesper un cistell tan petit, amor meu, que hom l’ha pogut trenar amb vímet.
Fureur et mystère

dilluns, 16 de març de 2009

País Valencià, segle XXI. Vint-i-una reflexions crítiques


Avui mateix m'ha arribat el llibre Pais Valencià. Vint-i-una reflexions crítiques un conjunt d'anàlisis de la situació política i nacional valenciana entre les quals hi ha també la meva aportació: Una proposta de redreçament.
Es tracta d'un recull d'assaigs breus, units per l'objectiu, explicitat a la presentació pels coordinadors de l'obra, de "fer una aportació incisiva i polèmica, però lleial i constructuva, al debat sobre el present i el futur del País Valencià en una cojuntura particularment complicada i plena de risc."

dissabte, 14 de març de 2009

dijous, 12 de març de 2009

Je me souviens... (del "Noble")

De quan arribava el Noble, arrossegant
la cadena,tan cansat i mansuet com resolut.
I dels escarafalls de les germanes petites
pujant-s'en a dalt la taula fins que l'àvia
el subjectava per retornar-lo al seu exili.

dimecres, 11 de març de 2009

La porta

Encara un clam
acorda arrel i ventre
mentre decau
.
.
com fa l'esgrafiat
del temps sobre la fusta.

dimarts, 10 de març de 2009

dilluns, 9 de març de 2009

Sobre Steiner



Acabo de llegir Els llibres que no he escrit, de George Steiner . Em va interesar de bell principi tant pel títol tan suggeridor com per la bona impressió que m’havia provocat la lectura anterior de La idea d'Europa.
Es tracta d’un conjunt d’acostaments a una sèrie de temes que, en un moment o altre han temptat l’autor sense que això quallés en un estudi sistemàtic i aprofundit fins ara. Un assaigs breus però amb un bon grau d'erudició, descabdellats amb la seva manera tan "senzillament complexa" de raonar, d’una claredat que els fan plenament divulgatius:
-“Chinoiserie” on, a partir de l’obra notable del biòleg i sinòleg Joseph Needham, es fa una aproximació a l’univers xinès, a les seves prevalences i als seus bloqueigs cientifictècnics i filosòfics, així com a la dialéctica general entre orient i occident.
- “Invidia”, on s’aprofundeix en la reflexió sobre la rivalitat i l’enveja a partir de la personalitat fascinant de Francesco Stabili, el “cecco d’Ascali”; rival de Dante, nigromant i poeta cremat viu com a heretge.
- “Les llengües d’Eros” , sobre el paper esencial del llenguatge en l’acte amorós / sexual (“la imaginació es fa carn, al seu torn la carn imagina, crida”), amb reflexions delicioses sobre els ideolectes de la parella, les especifitats eròtiques de l’alemany, l’italià, el francès i l’anglés o la morbositat de la relació sexual entre persones que parlen llengües desconegudes entre si.
- “Sió”, una reflexió feta a partir de la seva propia condició de jueu sobre la figura del "bandejat", la pervivència gairebé miraculosa del poble jueu i sobre els seus trets distintius, l’antisemitisme o l’estat d’Israel.
- “Períodes lectius” , on aprofita la seva extraordinària experiència com a aprenent i com a docent per fer un esbós de valoració comparativa i global de la situació actual de l’educació, amb referències als trets específics de l’ensenyament al Regne Unit, als Estats Units, a França, o Alemanya, entre altres; l’objectiu democràtic de la culturització general (literacy); la dicotomía entre cultura científica i humanista; les noves perspectives de l’educació en un món dominat pels mitjans de comunicació de masses i la xarxa digital... Per concloure amb l’apunt del que podria ser un pla d’estudis bàsic i general, al voltant de les matemàtiques, la música, l’arquitectura i les ciències de la vida.
- “De l’home i la bèstia”, on s’acara a l’escissió home – natura, esdevinguda fonamentalment per la “externalització” del ser humà del corrent general de la vida, la consciència “de la mort”, que ens ha subministrat el llenguatge. Es repassa la relació permanent de l’home amb els animals i amb els deus (la deificació totèmica dels animals i la hibridació divina, mitológica, de l’home); la convivència de home amb l’animal que va des de l’intercanvi sexuals a l’afecte més entranyable.
- i, finalment, “Fer la pregunta”, on s’atansa – des de la seva radical solitud intel·lectual-a l’àmbit més intim de les conviccions personals: les idees politiques i les creences religioses.

Tot això abordat des d’aquella perspectiva steineana que aconsegueix fer un aliatge harmònic de ciència i esperitualitat, de racionalitat i emotivitat o d’escepticisme i compromís social, amb un discurs que mai no exigeix que et sotmetis als seus arguments o que sentis la necessitat de refutar-los, sinó que persegueix servir d'estímul i guia perquè ens interroguem sobre una sèrie unes qüestions que el text deixa obertes.

dijous, 5 de març de 2009

La Marina Alta commemora la Diada de la Dona


Aquesta vesprada s'ha realitzat a Dénia la ja tradicional manifestació reivindicativa de la Diada de la Dona, on s'ha exigit que es posen en marxa polítiques d'igualtat, la despenalització de l'avortament, igualtat de tractament social i salarial, prou de violència masclista i posada en marxa de la llei de dependència.
Ara mateix s'està celebrant el tradicional sopar de dones a Pedreguer, que enguany compta amb l'assistència d'Isabel-Clara Simó. Des d'aquí vull fer la meva aportació recordant també l'escriptora Carmelina Sanchéz-Cotillas, lamentablement desapareguda fa tan pocs dies.



TORCAR la pols sembla monòton
I el drap – amunt i avall – és groc
Com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols –diuen algunes –
És esborrar el pas del temps
Que cau sobre totes les coses
I s’esmicola a poc a poc.

Torcar la pols cada matí
És el cilici que portem
Sobre la carn, i ens dol vivíssim
I molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.





(Conjugació en primera persona)

dimecres, 4 de març de 2009

El testimoni de les dones



El testimoni de les dones és veure el de fora des de dins. Si hi ha una característica que pot diferenciar el discurs de la dona és aquest enquadrament.


Carmen Martín Gaite.

dilluns, 2 de març de 2009

Comuna presència (versions de René Char, 22)



A fi que res no sigui canviat

1
Tin les meves mans intendents, enfila l’escala negra, oh clement, la voluptat de les llavors fumeja, les ciutats són ferro i xerrameca llunyana.

2

Nostre desig treia a la mar la seva roba càlida abans de nedar sobre el seu cor.

3


Dins l’alfals de la teva veu, torneigs d’ocells foragiten sotsobres de sequera.

4

Quan esdevindran guies les arenes calcegades sorgides dels lents carreteigs de la terra, la calma s’atansarà al nostre espai clos.

5

La quantitat de fragments m’esquinça. I en peu resta la tortura.

6

El cel no és ja tan groc, ni el sol tan blau. L’estel furtiu de la pluja s’anuncia. Germà, sílex fidel, el teu jou s’ha fendit. L’entesa ha brollat de les teves espatlles.

7

Bellesa, m’adreço al teu encontre en la solitud del fred. La teva llàntia és rosa, el vent brilla. El llindar del capvespre s’apregona.

8

Jo, captiu, he esposat l’alentiment de l’heura a l’assalt de la pedra de l’eternitat.

9

“T’estimo”, repeteix el vent a tot allò que ell fa viure.
Jo t’estimo, i tu vius en mi.