dijous, 31 de desembre del 2009

Afinitats electives: Helmud Newton, l'espill de Venus






   A l'agost de l'any passat ja us vaig deixar aquí el meu esbalaïment davant la Venus a l'espill de Velazquez que s'exposa a la National Gallery de Londres. No era res més que un de tants dels que em estat absuïts per la força voluptuosa d'aquest quadre engolidor. Aquesta foto és la prova que Helmud Newton en fou un altre.
   Me'l puc imaginar contemplant-lo amb els mateixos ulls dilatats i morosos i, deprés parant minuciosament, en aquesta sala despullada i abocada a l'exterior l'escenari que li permetés fer la seva rèplica fotogràfica. Aconseguir-hi el mateix esclat invitador del lliri blanc embegut en la seva autocontemplació, el mateix rostre irremeiablement fals a l'espill, el cupid reconvertit aquí en còmplice cambrera de l'amor...
En temps enjòlit: un eco més, un nou batec que realimenta  l'etern cercle-envescador.

dimecres, 30 de desembre del 2009

Je me souviens... (del gust de les petxines)



De quan ens engolíem la molla bategant de les petxines, fent servir la closca d'una per arrencar l'altra..., més i més aviciats en aquell sabor de cony de mar.

diumenge, 27 de desembre del 2009

Nadal al portet de Xàbia





   El dia de Nadal vam dinar a casa, amb Maria i Ferrer. Després van anar a fer una passejada al portet de Xàbia. Aquest indret té quelcom d'especial, el seu joc de llum i color m'ha captivat ja moltes vegades. Aquesta vesprada la llum tamisada del capvespre tenyia tota la badia d'un blau gairebé impossible. Vaig aprofitar per fer algunes fotografies.

divendres, 25 de desembre del 2009

Comuna presència (versions de Rene Char, 33)




Perquè retre's?

Oh! Retrobada, les nostres ales van a l'ensems
I el blau els és fidel.
Però que és el que brila encara per damunt de nosaltres?

El reflex morent de la nostra audàcia.
Quan l'haurem recorregut,
Ja no afligirem més la terra:
Ens esguardarem.

(Les matinaux)

dijous, 24 de desembre del 2009

dimecres, 23 de desembre del 2009

dilluns, 21 de desembre del 2009

Afinitats electives: Henri Cartier-Bresson, complicitat o refús?





El gran Cartier-Bresson, el senyor del llamp, prestidigitador de la màgia de l'instant.
Heus aquí dues dones simètriques en la seua asimetria, La vella-Le Figaro i la jove-Le Monde.La madame conservadora és mira encuriosida el posat tan atrevit com reconcentrat de la jeune fille
 L'espai de banc buit entre les dues sembla fer evident la separació generacional, un distància que pot semblar deliberada, però pontejada per la mirada, també intencionada, de la dona madura.
I em sembla veure-hi una barreja indestriable de reconvenció i de tendresa, d'incomprensió i de recança... Potser d'enyor d'un temps perdut, o ja aprofitat.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Sempre ens quedarà el Jayan




  Avui hem celebrat el 50é aniversari del cinema Jayan de Xàbia, la darrera sala tradicional de cinema que ens queda a la comarca.  A mitjan matí, les dolçaines han marcat l'inici d'una la festa que congregava, malgrat el fred, a un bon grapat de cinèfils i de gent de la faràndula de tota la Marina Alta, al voltant d'aquesta família d'enamorats del cinema que mantenen encara viva la flama del bon cinema, amb una programació ordinària ben digna i eixoplugat també, cada setmana, la que planifica el cine club Setè segell.
Ha estat un acte realment emotiu i ben preparat tot i la seva aparent senzillesa on s'ha llegit el manifest Anem al cine per amor a l'art, s'ha fet lliurament d'una escultura commemorativa als responsables del cinema i s'ha projectat Ligths, l'extraordinària pel·lícula de Chaplin que ha tornat a omplir la sala de rialles i d'emoció continguda.
Per molts anys, cinema Jayan!

dimecres, 16 de desembre del 2009

Eco poètic




   Diu realment el poeta allò que jo entenc en llegir-lo? Tant se val. Fa que jo entenga alguna cosa. Que si no és el que ell diu, és el que jo estava a punt de dir-me.

Joan Fuster

dimarts, 15 de desembre del 2009

"La selva en vers", de Maria Dolors Pellicer




El proper divendres, 18 de desembre, es farà a Pego la presentació del poemari La Selva en vers de Maria Dolors Pellicer. Es tracta d'un recull deliciós de poemes sobre animals que formen part,d'una manera o altra, del nostre imaginari col·lectiu, realitzats amb una gran frescor i acompanyats d'unes il·lustracions molt adients. Ens hi veiem!



... I a la fi, el cinquè cadàver exquisit




Encara que hagi costat tant..., gràcies a l'excel·lent comadrona que és Malerudeveure't, ja tenim al plat i ben servit el cinquè cadàver exquisit

dijous, 10 de desembre del 2009

Afinitats electives: "La blanca i la negra", de Man Ray


Encara que és en començar l'any quan toca celebrar el meu aniversari bloguer - la primera versió de Nausica va començar al gener del 2007, i  l'actual el mateix mes de l'any següent - desembre també em sembla  adequat per reflexionar sobre el seu futur  i, de fet, ja fa alguns dies que em roda pel cap la possibilitat d'incorporar-hi algunes innovacions.
Tot i que no vull esvair el seu perfil eminentment literari i de creació personal, ja fa algun temps que sent la inclinació de donar-hi més espai a una afecció que sempre m'ha fascinant però que, en la darrera fase de la meva vida, ha anat assolint un interés creixent de més en més: la fotografia.
De fet, ja vaig posar en marxa un fotoblog, anomenat també Nausica, on volia mostrar l'evolució de la meva pràctica fotogràfica; tot i que no ha tingut la regularitat que jo desitjava.
Va ser en aquell espai que vaig obrir una secció "pensada per anar definint el meu imaginari icònic, és a dir, per presentar i comentar aquelles fotografies que més especialment m'hagin impactat", la vaig anomenar "afinitats electives". Ara m'he decidit a recuperar-la com una categoria més d'aquest bloc.



Per encetar el projecte, he elegit la fotografia la negra i la blanca de Man Ray (1926). D'entre els molts motius per a fer-ho, veiem-ne alguns:
- Aquest fotògraf és un dels que més m'han impactat.
- El blanc i el negre són per a mi poèticament essencials en l'expressió fotogràfica
- Les avanguardes de les primeres dècades del segle XX són el llevat essencial, encara, de la contemporaneïtat.
- L'emmirallament en les altres cultures ha estat essencial també, i ho seguirà essent, per tal de fecundar la mirada europea i occidental.
- Suggerir atrau més que mostrar: la màgia expressa l'inexplicable.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Gallocanta

Gallocanta. Desembre09

Aquest pont hem anat a Ateca, el poble natal de Pilar, per participar en una festa que havia organitzat la colla d'amics. De tornada vam decidir demorar-nos una mica fent una breu visita a la llacuna de Gallocanta. El dia era ennuvolat i el temps d'una fredor que s'hi adeia. En conjunt una atmosfera de solitud que convidava a la passejada en parella, contemplant un paisatge de rara plasticitat.
En vaig collir algunes fotos.

Et recorde, Amanda

dijous, 3 de desembre del 2009

dimarts, 1 de desembre del 2009

Je me souviens... (de la meva raresa antifranquista)



De com em trobava de rar
en no poder anar a jugar als futbolins
ja que mon pare no consentia
que m'apuntassen a la OJE.