(extret del llibre La segona República a Dénia (1931- 1939), de Teresa Ballester)
Un altre any celebrarem el dia de la Republica amb la ràbia de veure com la més absoluta impunitat i la prepotència dels vencedors plana com un estol de corbs sobre la memòria d'aquells defensors de la llibertat.
He escorcollat la programació de l'agenda del MACMA per al dia d'avui. No hi ha res que recorde aquell fet tan trascendental per la nostra comarca i per al nostre poble. Però, la república i els seus lleials defensors la portem, els portem, molts al cor.
Fa dues setmanes vam anar Pilar i jo, junt amb els amics Maria i Pep, a veure la pel·licula de cine-club que feien al Jayan. Era Pajaros de papel. Anteriorment havíem vist el trailer i ens havia semblat una pel·licula interessant, a l'estil de El viaje a ninguna parte, Ay, Carmela..., però la pel·lícula va superar totes les meves previsions, em va commocionar amb la seva tendresa i amb el seu valor. Tot i ser, em sembla, el seu primer film, Emilio Aragon ha aconseguit de rodar una pel·lícula inoblidable i els actors ( sobretot Imanol Arias, Lluís Homar i Carmen Machi), una interpretació excepcional que em transportava de la senzillesa magistral de Fernando Fernan Gómez al neorealisme italià i a l'expressionisme alemany. Crec que una bona part dels assistents, com jo mateix, vam plorar i en acabar, per primera vegada en aquella sala i en una projecció habitual, el final va ser subratllat amb un càlid aplaudiment.
Aquest diumenge, al suplement dominical de El Pais, m'he trobat amb una ressenya de la pel·lícula feta per Almudena Grandes a la seua secció regular "Escalera interior". M'he identificat tant amb les emocions i les valoracions que expressa que no cal dir res més. Si us plau, llegiu-la.
1 comentari:
No he vist la peli per un prejudici personal contra el director. Tan gran, que possiblement seguiré així. Ara em rellegiré el teu post per si de cas.
Publica un comentari a l'entrada