dimarts, 26 d’octubre del 2010

L'alba del món




   La poesia és el vocable verge de tot prejudici; el verb creat i creador, la paraula nou-nascuda. Ella es desenvolupa a l'alba del món. La seva precisió no consisteix a denominar les coses, sinó a no allunyar-se de l'alba.

Vicente Huidubro



3 comentaris:

zel ha dit...

És una definició tan bonica, que no sé què dir..., salut, carles!

El veí de dalt ha dit...

Encertada. En trobaríem d'altres, oi?

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Teniu raó. Aquesta definició em sembla bonica, sobretot, perquè lliga la poesia al temps de naixença, en la ratlla que separa el pur sentiment inexpressable de l'intent de dir: puresa, enlluernament, estrena...