diumenge, 28 de febrer de 2010

Je me souviens... (del retorn de les oronetes)



Del retorn, cada any, de  les oronetes
 per habitar els vells nius arrecerats
sota el ràfec de casa.

O construir-ne de nous
carretejant-hi, amb els seus becs petits,
 miques i miques de fang del carrer,
 sense perdre mai l'esma.

dijous, 25 de febrer de 2010

París fa justícia!



   Amb més de 65 anys de retard, París va atorgar la seva més alta distinció als tres supervivent d'aquells escamots d'arriscats republicans espanyols de la IX companyia de la divisió blindada de Lecrerc que es van endinçar fins al cor de París la vesprada del 24 d'agost de 1944 i en prengueren possessió en nom del legítim govern francés de la resistència i de les tropes aliades.
Els parisencs han contribuït, així, a fer valdre l'honor i dignitat als lluitadors per la república i la llibertat.

dimecres, 24 de febrer de 2010

Espontaneïtat?



   Si no hi ha espontaneïtat en fer l'amor, que no l'hi ha, perquè és una ocupació carregada de pes cultural, com l'ha d'haver en escriure un poema?

Jaime Gil de Biedma

diumenge, 21 de febrer de 2010

L'escapada de febrer: Dublin (2), flâner

Dublin
Només dos dies però la ciutat és amanollable i amanolla. Càlida i popular, d'una hospitalitat joiosa i serena.
Carrers, vies, monuments, parcs... als quals hem d'anar posant nom, desvetllant-ne el seu sentit com si anassem desclofollant una ceba torrada, saborosa.
Sentir-nos enfora,en suspens, acceptats a dins un bàtec tan independent com tolerant. Aspirar l'aroma de la ciutat amb una profunditat potser major que ho fa la gent que en forma part.

dijous, 18 de febrer de 2010

"Sud enllà. El País Valencià vist des de Catalunya": nou lliurament del projecte País Valencià segle XXI



Fa un any es veia la llum País Valencià, segle XXI. Vint-i-una reflexions crítiques, el primer volum d'una proposta de debat que propiciava Valencians pel canvi i publicacava la Universitat de València. Un projecte en que jo mateix participava i del qual me'n vaig fer ressò d'immediat. La iniciativa va tenir una incidència prou notable en el món polític i social valencià i va ser continuat amb dos lliuraments més, diverses presentacions (algunes amb la meva participació) arreu del país i l'establiment d'una pàgina web on s'ha anat recollint tot el material.
Ara acaba de sortir un nou volum que, crec, hi aporta una aproximació al tema ben interessant, es titula País Valencià, segle XXI: SUD ENLLÀ. El País Valencià vist des de Catalunya i hi recull les visions sobre el tema d'una vintena d'intel·lectuals residents al Principat, coordinades pel valencià Martí Domínguez que en fa la presentació. A la pàgina web podeu trobar-ne un tast: l'esmentada "presentació" i els articles "Dos països units per una mateixa llengua" de Josep Maria Muñoz. "Vosaltres, els valencians" de Miquel Barceló i "Contra la deriva: per una federació catalan-valenciana" de Josep Gifreu.
Comptat i debatut un material ben interessant, si més no, per a la minoria de valencians, catalans del Principat , illencs..., que encara creiem que els països catalans, tot i  la  seva desvertebració i relativa diversitat, constitueixen un marc lingüístic i cultural i un àmbit territorial amb lligams històrico-socials capaç de quallar en un projecte nacional unitari.  

dimecres, 17 de febrer de 2010

Afinitats electives: Tichy, l'esguard de Diògenes



   Al marge, un rodamón exhibicionista s'obre impúdicament l'abric espedaçat per apuntar-nos  amb a seva càmera feta a mà, o  bé es tracta d'un voyeur tan ingenu com pervers a qui deixem que hi miri de biaix per un vidre fumat. El resultat: Unes imatges esvaïdes pel tel d'una estranya màgia i rebregades per un tacte carregat d'ànsia. La petja atrotinada d'instants prenyats d'una promisqüitat humida, amb la qual no podem deixar de sentir-nos còmplices.

dimecres, 10 de febrer de 2010

La Romàntica del Saladar presenta "Casino Jalouse"




   Prosseguint amb la seva inestimable tasca de recuperació de la música tradicional de banda, el grup xabier va presentar un nou disc, Casino Jalouse, amb 13 composicions fresques i variades que ens transporten a aquells temps de les actuacions musicals als casinos i de les orquestrines de carrer. Unes músiques vingudes d'Europa central, dels EE.UU o d'Amèrica Llatina ( foxtrot, java, pasdoble, tango, havanera, masurca, vals...) per a integrar-se plenament en la nostra cultura popular.
L'actuació va ser seguida per un públic tan nombrós com lliurat cosa que, afegida a una interpretació plenament reeixida, en la qual els músics  posaren de manifest una finor i un acoblament excepcionals,  va constituir una vetlada perfecta.

dijous, 4 de febrer de 2010

Comuna presència (versions de René Char, 34)




La doble trena


Empall dels Vosges

Bellesa, la meva benplantada, per viaranys tan sòrdids
En l’etapa de les llanternes i el coratge clos,
Que jo em glaci i que tu siguis la meva dona de desembre.
La meva vida futura, és el teu rostre quan dorms.


                                                                                                                                                         1939




Sobre el palmell de Dabo

Ves besada meva, deixa el frágil jóc,
S’ha retrobat el teu amor, un bedoll te’l lliura.
La resina de l’estiu i la neu de l’hivern
Han fet la guàrdia.


                                                                                                                                       Estiu de 1953


La parole en archipel

dilluns, 1 de febrer de 2010

Misteri



   Què hi ha més misteriós que la claredat?... Què hi ha més capritxós que la distribució, damunt les hores i els homes, de la llum i les ombres?

Paul Valery