dilluns, 31 de gener de 2011

Afinitats electives: "L'aranya de l'amor", d'Henry Cartier-Bresson



   Era el 1934, Cartier-Bresson havia anat a Mèxic per participar en un projecte fotogràfic que no va arribar a desenvolupar-se però el va captivar la vitalitat d'aquell país, de manera que s'hi va quedar durant un any dedicat a captar fotogràficament la gent anònima i els barris més populars de la capital . D'aquella època és una de les  fotos seves que més m'han atret. Es va publicar originalment al llibre Flagrants délits (1968). El fotògraf la va titular "l'aranya de l'amor"
   Les fotos explicitament eròtiques, com ho és aquesta, no són normals en el conjunt de l'obra de Cartier Breton més abocat a fotografiar escenes a l'aire lliure,de la vida de carrer, espontànies,  a plena llum del dia ..., cercant sempre allò que en deia images a la sauvette, situacions plenament espontànies captades en el moment just que  assoleixen una mena de "conjunció màgica", irrepetible. Però a  "L'aranya de l'amor" no hi ha cap divergència respecte d'aquesta mena de regla d'or; més bé al contrari, aquesta imatge robada per un fotògraf furtiu a dues dones furtives podria ser considerada com un model paradigmàtic de l'exaltació d'aquell "instant decisiu".
   Cartier-Bresson era en una festa a casa d'un amic quan es va trobar, d'improvís, amb la porta entreoberta d'un dormitori rere la qual dues dones es trabucaven apassionadament l'una en l'altra. Sigil·losament va fer-hi tres fotografies, amb l'ajut només de la llum d'una lampada. Sembla que, de les tres instantànies, aquesta va ser l'elegida, per reflectir més plenament aquella "conjunció màgica". 
   Sobta com una instantània tan elemental com aquesta, només dos cossos relligats l'un en l'altre, rebolcant-s'hi, fragmentaris..., pugui atraure amb tant de magnetisme. L'esfumatura i el descentrament de la part de la dreta ens neguen els rostres de les amants. En un primer cop d'ull, només hi copsem dos cossos anònims i atrapats en la seva essencialitat carnal, en una mena de caos convuls i enterbolidor. Però de seguida les cames eixancades capten l'atenció i orienten la mirada envers el punt de fuga, cap al centre il·luminat on s'esdevé el puixant encavallament d'una i l'ànsia de l'altra per despullar-la. Un relligament fogós i tanmateix exempt de forçament, només un avarícia perfectament compartida. L'acoblament en la delícia que es manifesta en el ritme acoblat, en la textura de la pell que la llum només acarona...
   Imatge d'un desig que atrapa i inocula. Enjòlit i punt dolç.