diumenge, 24 d’abril del 2011

Un ésser mòbil.(versions de Paul Éluard, 14)



El paisatge nu

El paisatge nu
On viuré molt de temps
té tendres praderies
on la teua calor reposa

Fonts on els teus pits
Fan mirallejar el dia
Camins on la teva boca
Riu a una altra boca

Boscos on els ocells
entreobren les parpelles
sota un cel reflectit
al teu front sense núvols

El meu únic univers
La meva lleugera acordada
al ritme natural
La teva carn nua durarà.

(Une longue reflexion amoureuse)