(foto treta del seu perfil a Sonico)
El poeta valencià Salvador Iborra ja no veurà la llum tan neta d'aquest octubre, ni esgarrifarà la seua pell l'oreig refrescant que va endinsant-nos en l'abric de la tardor..., a Salvador el van assassinar dijous passat, a Barcelona, on residia, de la forma més inesperada. Jo no el coneixia però he sentit el cop ben a prop. La vida ens mostra, de vegades, la seva vessant més cruel i incomprensible. He buscat el seu blog i ha estat molt emotiu veure com encara hi batega - i bategarà mentre tots nosaltres el visitem - la seva sensibilitat de poeta. Vull, ara i aquí, reproduir la frase de Derrida que fa de frontispici del blog i que, sembla premonitori, ens parla de la vida i de la mort:
L'affirmation de la vie ne va pas sans la pensée de la mort, sans l'attention la plus vigilante, responsable, voire assiégée, obsédée de cette fin qui n'arrive pas à arriver.' (Jacques Derrida, Extrait de la revue Le Monde de l'éducation, setembre 2000.)
1 comentari:
Jo tampoc no el coneixia però m'ha semblat terrible.
Publica un comentari a l'entrada