divendres, 30 de setembre de 2011

"L'Altra", una nova Història Veïnal

(imatge il·lustrativa del relat a Històries Veïnals)


   El nostre bon Veí de dalt acaba de penjar  L'Altra al bloc de les Històries Veïnals. És tracta  del  darrer relat en què he participat, juntament amb  Carme Rosanas, el Monyofiné i l'Avi. Espero que us agradi!

Ah!, i pel mateix preu aquí teniu també


El primer Renga veïnal

1. Hi ha mirades que omplen paisatges i silencis que encenen dreceres (elveidedalt)
2. però sovint les deixem morir en el secret hermètic de les ànimes (xurri)
3. en la saviesa dels cors, cansats de tant apedaçar sentiments. (violette)
4. Sempre hi ha un nou esguard per fluir conjuntament amb el silenci (carme rosanas)
5. i una llum que il·lumina el bell camí de les paraules i desitjos (eli)
6. malgrat esquinçar els vells records que ens omplen de melangia. (llum de dona)
7.A voltes estenem l'ànima, amb embolcall d'esperança (arare)
8. d'altres, la desem dins del racó més amagat del nostre cor per no ser ferits (zel)
9. i algunes la fem sortir a passeig, cridant, jugant i rient per distreure'ns de les penes. (laurat.marcel)

10. Hi ha dreceres que atreuen mirades i paisatges que evoquen silencis (puji)
11. Però el secret és saber triar el camí que et marca la teva ànima (robertinhos)
12. i tanmateix descobrir el viatge, que neix del silenci dels somnis, tenyint la vida de color. (fons d'armari)
13. Hi ha insinuacions que dibuixen esperances i melangies a la vegada (té la mà maria)
14. i d’elles en surten històries noves, forjades amb mirades intenses (srta. tiquismiquis)
15. com la d'aquella dona amb el cabell enreixat que era lliure i no la vaig saber empresonar (el paseante)
16. i ara em sura endins d'un record que no vaig viure (nausica)
17. el record d'una vida que no vaig viure al triar en aquella cruïlla vital el camí fàcil (monyofiné)
18. la por va triar per mi i em va allunyar de descobrir nous paratges, tancant la malesa nous camins. (ricderiure)

19. Vaig recollir l'anima, vaig plegar veles, i vaig romandre al buit (pratinsky)
20.Hi ha buits que sempre són a temps d'omplir-se, nosaltres decidim quan (khalina)
21. i un cop decidits i encaminats, els colors de la vida es multipliquen (filadora)
22. es barregen, es difuminen, com focs d'artifici, espurnes fugisseres (la meva perdició)
23. mentre les busques del rellotge corren inexorables fent-nos cada segon més vells (l'avi)
24. i més suficientment savis per eclosionar i congelar les tenebres (cèlia)
25. més preparats per desitjar i estimar, per prendre les nostres pròpies regnes i, finalment, viure. (yáiza)


dijous, 29 de setembre de 2011

Quadern de sal




   Estic molt content. Avui he parlat amb Maria Josep Escrivà i m'ha dit que ja ha sortit la plaquet amb el meu poemari Quadern de sal. Podeu adquirir-lo on-line aquí, o demanar-lo a la vostra llibreria habitual.

   En parlarem.

dilluns, 26 de setembre de 2011

dissabte, 24 de setembre de 2011

Res com Estellés




   Setembre va consolidant-se com el més dedicat a la Festa d'Estellés, una iniciativa que va començar l'any passat, a proposta de Josep Lozano i que enguany sembla que s'ha ampliat. Per la meva part, el proppassat dia quatre ja vaig fer la meva aportació a l'homenatge coordinat de la blogsfera catalana.  
    D'altra banda, ahir va ser, pel que jo conec, el dia més farcit de commemoracuions  arreu de la Marina Alta, ja que hi havia tres propostes paral·leles de festes populars a Pedreguer (organitzada per la regidoria de Cultura de l'ajuntament i la Comissió de festes 2012), a Xàbia (organitzada  pel col·lectiu Gent inquieta de Xàbia) i a Xaló (organitzada per l'ajuntament. A Pedreguer ens vam ajuntar poc més d'un centenar de persones per escoltar un recital de poesia musicada executat pel grup Versaires, seguit d'un sopar de cabasset i d'una recitació espontània de poemes per part del públic assistent i, finalment, l'actuació del grup de rock Red roja&Answer. Hi vaig voler participar amb la lectura del sonet final del Llibre de Dénia. Llibre de la Marina Alta (inclós dins l'obra magna d'Estellés, Mural del País Valencià), que va ser publicat per primera vegada en 1981, precisament a Pedreguer, per la ja desapareguda Ed. Marina Alta, acompanyat d'unes magnífiques il·lustracions del pintor Joan Castejon.



BOQUETA NIT

Res com açò: recolzada cadira
A la paret, la cadira de corda,
I veure entrar, un per un, els vaixells,
I oir els crits de les pescateries.

Res com açò: el got del vi i la nit
Que duu un mantell foradat per la sal
I entra, amb breu pas de mesurades síl·labes,
I crema un foc a les malmeses torrer.

Res com açò: Montgó, vinyes i parres,
Que arribarà, creuant la mar, els segles,
I florirà d'enyor a Formentera.

Res com açò: mirar qui passa, veure,
Des del carrer, una amable veïna,
I a la foscor es perden les parelles.

                                                   (1977)


dijous, 22 de setembre de 2011

Saforíssims



  Amb ocasió de la Setmana Literària que es va desenvolupar a Gandia en novembre del 2010 va començar a rodar Saforíssimsun projecte que em sembla exemplar, i que segurament no podia sortir en cap altre lloc que no comptés amb la tradició i la densitat literària de la comarca veïna de la Safor. Es tracta d'una plataforma literària que reuneix, de moment, una quarantena d'escriptores i escriptors en actiu d'aquella comarca conscients de l'herència privilegiada que suposa ser el melic del segle d'or català (ni més ni menys que la pàtria d'Ausias March, de Joanot Martorell, de Rois de Corella...), de la necessitar d'impulsar al màxim  l'interessantíssim treball creatiu que ara s'hi desenvolupa de bastir projectes que la motiven i la facin avançar i de projectar-la sobre la societat del conjunt del Països Catalans. 
   El proper dissabte s'escaurà la presentació de tot l'entramat digital que el col·lectiu ha bastit per tal de fer conéixer les seves propostes i les seves activitats, un esdeviniment que cap interessat per la literatura que pugui fer-ho hauria de predre's ja que suposa una bona oportunitat per conéixer la seva qualitat i el seu dinamisme. 
   Ens hi veurem. 

dimarts, 20 de setembre de 2011

Afinitats electives: Cristina Garcia Rodero, o el pelegrinatge




   Cristina Garcia Rodero (Puertollano, 1949), iniciada en la fotografia des del 11 anys, va estudiar Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid, on ha exercit després com a professora. La concessió en 1973 d'una beca J. March per realitzar un projecte fotogràfic sobre festes i tradicions populars, que va culminar amb el llibre España oculta (1989), va resultar decisiva a l'hora de decantar la seva prioritat creativa vers el camp de la imatge. Una trajectòria que l'ha consagrada com una de les figures rellevants de la fotografia en l'àmbit internacional, fins al punt d'esdevenir, en 2009, el primer membre espanyol de ple dret de l'agència Magnum.
   La seva obra es desenvolupa sobre l'eix principal de la recerca de l'"alteritat" etnològica i cultural, cosa que l'ha portada a viatjar continuament per itineraris "marginals", de recerca, que la posen en contacte amb el ritual (la màgia i el misteri...), les realitats "duals" (del grotesc al sagrat, del dolor a l'èxtasi...) o els espais de catàrsi col·lectiva (la festa, sexe i erotisme, música i espectacle.... ). En la seva darrera etapa cal destacar el seu potent treball sobre Haití.
   M'agraden tantes coses del seu estil! El seu toc adés surrealista, adés expressionista; la seva capacitat de captar el moment màgic; l'ús d'una imatgeria ancestral, onírica; el seu essencialisme primitiu;   la seva empatia  envers la realitat reportada...




El viatge per a mi és descobriment, coneixement; poder compartir, ser testimoni. És retornar amb un tresor: dur imatges que siguin a l'alçada d'allò viscut i fer d'això una obra personal que et defineixi com a creador i com a persona, que és al que tots aspirem en realitat,

diumenge, 18 de setembre de 2011

A propòsit d' "Una nació entre nacions", de Josep Maria Costa




     Ara fa uns dies vaig llegir a Trepig, el bloc de Pep Castelló, que el paisà i amic comú Josep Maria Costa havia publicat ja el seu llibre Una nació entre nacions, un projecte del qual l'autor ja me n'havia parlat en alguna de les converses ocasionals que tenim quan ens el trobem pel poble.
     La nostra relació va ser més regular i intensa durant els primers anys del seu retorn al poble quan, després de molts anys de treball com a funcionari del ministeri d'Educació i Ciència en l'àrea de cooperació internacional ( a Madrid, a París...) va venir a València per treballar  uns anys al gabinet jurídic del consell valencià i sobretot, quan, ja jubilat, es va instal·lar definitivament a Pedreguer; les circumstàncies personals, d'un i d'altre, han provocat que aquesta freqüentació hagi esdevingut més ocasional en els darrers anys tot i que, quan s'esdevé la trobada, ens deixa - a Pilar i a mi - la sensació plaentera de  reafermar-nos en la impressió que, malgrat els anys que van passant, manté  la seva bonhomia personal, la frescor del bon tertulià i la curiositat i el vigor intel·lectual que de sempre l'han caracteritzat.
     La seva afecció intensa i continuada per la cultura en el seu sentit més ample (per la història, l'art, el pensament, la literatura...) l'han convertit en un autèntic lletraferit tant pel que fa a la  vessant de lector singularment agut, com en la seva dedicació a l'escriptura "privada" i de reflexió (el dietarisme, l'assaig, el text didàctic i divulgatiu...). D'aquesta darrera faceta d'escriptor només ens havia arribat, fins ara, la publicació del dietari   Imatges del meu món (Ed. Bullent, 2003): una "narració d'experiències viscudes" que abasta els anys llargs i foscos del franquisme -però també emotius i il·lusionants,  pel fet de ser viscudes des de la joia de la infantesa i l'adolescència i des del compromís de la joventut - amb la qual l'autor ens narra el desenvolupament d'un bell itinerari d'educació sentimental i maduració personal, tant cívicosocial com cultural, desplegat sobre els eixos del cinema, les lectures (còmics, literatura...) o els esdeveniments políticosocials, i que constitueix un testimoni impagable de la vida a Pedreguer ( i, per extensió, dels pobles de la Marina Alta ) d'aquells anys difícils. Ara, amb Una nació..., desenvolupa la seva inclinació per la reflexió intel·lectual, i el seu compromís insubornable, sobre la nostra realitat nacional així com l'interés pel didactisme i la divulgació; en definitiva, la seva voluntat d'influir sobre els noves generacions amb l'aportació d'un panorama a la vegada rigorós, clar i sintètic dels esdeveniments històrics del nostre poble, el nom polític i cultural de la nostra nació i la seva relació amb les altres nacions ibèriques (que ell anomena més pròpiament "hispàniques" denunciant el reduccionisme "espanyol" del terme) i les europees, per acabar reivindicant la igualtat, en la diversitat, de totes les nacions com a "fi dels nacionalismes".  Un discurs fet des d'una perspectiva valenciana, plenament complementària de la seva base identitària catalana, sense prejudicis ni dogmatismes. Que paga la pena de llegir i de recomanar.

   ... la nostra Nació (...) culturalment té un nom comú: Països Catalans, un nom d'origen cultural que no és un nom oficial però si un nom necessari per a presentar-nos con una mateixa cultura plural davant la cultura universal. Un nom, a més, que no pot causar agravi a ningú, perquè és el que actualment li donen els primers servidors d ela llengua i cultura. És a dir, les dones i els homes que escriuen i creen obres amb elles i les dones i els homes que l'ensenyen i que, en relació amb la llengua, amb qualsevol nom en què és coneguda  , procuren parlar-la sempre i sempre amb amor per ella i amb respecte per a la resta

 

dijous, 15 de setembre de 2011

Lector i escriptor





   El lector no té perquè ser escriptor; hi estic d'acord. Ara bé, un escriptor no pot deixar mai de ser lector.


Jaume Cabré

dimarts, 13 de setembre de 2011

Jordi-Pere Cerdà, in memoriam





UOC - Música de poetes: cançons i poesia catalana a Internet


CANTA, CANTA PERPINYÀ

Canta, canta, canta, canta,
canta, canta, Perpinyà.
Canta que canta Perpinyà
quan l’alba desperta la plana
Que l’horitzó blau de la mar
Ix el sol groc com una grana.
Canta que canta Perpinyà
Quan es fan roses les muntanyes
Cap als carrers tothom s’afanya
Cap a l’amor, cap al treball.
Canta, canta, canta…
Perpinyà canta el sol que lluu
La bellesa de la diada
Amb un bufet de tramuntana
Que fa volar sobre els genolls
les faldilles de tot color.
Canta, canta, canta.
Perpinyà canta el Castellet,
La vermelló de les rajoles,
El castell dels Reis de Mallorca
Que vigilen del cim de tot
La riquesa del Rosselló.
Canta, canta, Perpinyà.
A la llotja ballen sardanes
Els de sant Jaume amb tot baixat,
I s’hi barregen deu germanes
Des dels poblets fins la ciutat
Lligant amics i enamorats.
Canta, canta, canta.
Els vells de sota els plataners
Tot resant pel fill del passat
Diuen que els balls del jovent d’ara
No valen les danses d’abans
I els que els vint anys no tornaran.
Canta, canta, Perpinyà.

Pensaments, 17: El somni (1)




 Com que el somni no té vores sovint aboca en un precipici.

dissabte, 10 de setembre de 2011

Un ésser mòbil: (versions de Paul Éluard, 24)




Surt




Surt filla d’una sola aigua
Com una jove sola
Enmig de les seves robes nues
Com una jove nua
Enmig de mans que li preguen
Jo et saludo

Jo cremo en una flama nua
Jo cremo en el que ella il•lumina
Surt jove meva retornada
En els teus braços una illa desconeguda
Prendrà la forma del teu cos
Sonrient meva.

Una i la mar minva
L’espai només tindrà un fremiment
Un sol horitzó per nosaltres dos
Creu-me surt encercla la meva vida
Dóna la vida a tots els meus somnis
Obre els ulls.

 
(Une longue réflexion amoureuse)

dijous, 8 de setembre de 2011

Els mots i el poeta



Cap delit superior, per un poeta, al de la lectura, com si fos un poema, dels diccionaris de Pompeu Fabra. Cap? El de trair-los, per ventura.

                                                             J.V. Foix

diumenge, 4 de setembre de 2011

Romanç del Penyal

Homenatge a Estellés



   Avuí se celebra per segona vegada l'homenatge blocaire al gran poeta Vicent Andrés Estellés. De nou, com l'any passat Josep lozano ha tornat ha fer la crida per celebrar el dia del naixement de l'escriptor valencià, si pot ser, al voltant d'un bon menjar, un bon vi i recitant poemes de l'autor o en el seu honor.
   Aquesta va ser la meva aportació a la primera edició. Enguany us proposo

Per menjar, aquesta recepta: Ensalada de pimentons torrats

relacionada amb aquest poema:

Horacianes



[I]

res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,

me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

cloc els ulls i me'l fot.


Bon profit i alegria!

dissabte, 3 de setembre de 2011

Pensaments, 16: La màquina capitalista




   Atès que el sistema capitalista té com a objectiu irrenunciable el màxim benefici, només pot funcionar amb motor d'explotació