dimarts, 31 de gener del 2012

La imaginació poètica




   La imaginació poètica no és invenció sinó descobriment de la presència.

Octavio Paz


dilluns, 30 de gener del 2012

Sabina Spielrein! Quantes dones em queden per descobrir?




   Ahir vàrem anar a la sessió de cineclub de Xàbia, varem veure la pel·licula Un mètode perillós, en versió original. Ha estat aquest film qui m'ha fet conèixer l'existència de Sabina Spielrein, el personatge que fa de film conductor per desenvolupar una interessant trama cinematogràfica que ens introdueix en les relacions entre dues figures claus de la psicoanàlisi: Freud i Jung.
   Però tot i ser-ne, en certa mesura el ferment que mou tota la història, a la pel·lícula, la figura de Sabina se'ns mostra sobretot des de la vessant de la seva intensa relació eròtico-sentimental amb Jung, tot i que també apunta alguna informació respecte a la seva trajectòria com a psicoanalista. I tanmateix, només he cercat una mica, aquest tret se'm ha revelat d'un interès excepcional: així, la seva teoria ambivalent de sexualitat  en tant que instint de destrucció i instint de transformació, que s'anticipa als desenvolupaments les teories teories posteriors dels dos "mestres", els seu treball amb Piaget o l'experiència pedagògica del desenvolupament de la Guarderia Blanca, juntament amb Vera Schmidt (una fita molt important en la pedagogia d'alliberament),per acabar afusellada pels nazis, juntament amb les seves filles. 
   No cal dir que això ja m'ha passat d'altres vegades, amb dones cièntífiques, artistes..., cosa que posa ben de manifest com n'estem de lluny, malgrat la idea dominant, d'una societat realment igualitària, capaç de valorar i aprofitar tot el capital que han aportat i aporten les dones al desenvolupament de la humanitat.

divendres, 27 de gener del 2012

27 de Gener: Diada Internacional de les víctimes de l'Holocaust



    El dia 27 de gener de 1945 era alliberat el camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, l'esdeveniment que s'ha elegit per a commemorar les victimes del  nazisme: jueus, gitanos i gent demòcrata i d'esquerres d'arreu d'Europa,  on van tenir un especial relleu els exiliats republicans.
   La fotografia que encapçala aquest post correpon a l'entrada de les tropes aliades al camp d'extemini de Mathausen-Gusen, on van morir

Josep Carrió Marsal, de Pedreguer
i
els tres de Pego:
Carles Sendra Sendra
Vicent Sendra Escrivà
Andreu Sendra Morales

   Estaran sempre en la nostra memòria

                                                        La Gossa Sorda: Tres de Pego



dijous, 26 de gener del 2012

dimarts, 24 de gener del 2012

35 anys dels assassinats d'Atocha...




... i ho commemorem el mateix dia que veiem com fan seure un jutge a la banqueta dels acusats per intentar jutjar els crims dels franquisme!

   

dilluns, 23 de gener del 2012

Benvinguts a la profecia valenciana de Jaume Sisa






Nausica: cinc anys de bloc




   Dia a dia, a petits impulsos...
   Ara me n'adono que ja he acomplit cinc anys de bloc... I hi he penjat 1360 posts, des d'aquell 21 de gener de 2007 que el vaig encetar amb aquest


   N'estic satisfet de la feina feta i de les amistats trobades.



diumenge, 22 de gener del 2012

Narcís Comadira: celebració de la vida



   Només entrar a fer una ullada al bloc veig que alguns dels meus blocs favorits dediquen posts de celebració als setanta anys que avui acompleix Narcís Comadira. De seguida he decidit d'afegir-me en aquest homenatge espontani, ja que és un dels meus poetes estimats, com podeu veure en alguns posts anteriors:



   Avui però, vull recomanr un llibre molt estimat a casa. És tracta de Fórmules magistrals, un reculls d'articles sobre cuina que, per usar les paraules de la meva Pilar, és "la síntesi perfecta de gastronomia i literatura, és a dir, de gust de viure.
   Per acabar, vull adjuntar-hi també el bell vídeomuntatge que, per a l'ocasió,  ha elaborat Josep Porcar a partir del poema "Ponentada gran".

dissabte, 21 de gener del 2012

Manifestació per l'escola pública: la mar negra ha inundat València




  Hi érem, hem estat prop de dues hores sense poder moure'ns de Sant Agustí, mentre la manifestació omplia tot el seu llarg recorregut. Impressionant.
   Ara, estàvem ben acompanyats i contents de no poder avançar ni un pam mentre a prop una jove alçava de tant en tant una cartolina groga on hi havia escrit "Alí Babà i el govern valencià" o, un metres més enllà, una colla animadíssima d'adolescents ESO s'esgarraven la veu cridant "Volem un avió per anar a Castelló"...

divendres, 20 de gener del 2012

Afinitats electives: Jean Fouquet, o la modernitat que irromp del passat




   Incloure la Mare de Déu de la llet, figura principal del cèlebre Díptic de Melun de Jean Fouquet (Tours, 1420 -1481) en aquest recull d'elements plàstics que, per la seua rellevant influència en el meu imaginari he anomenat afinitats electives, constitueix un fet certament excepcional. És una elecció singular perquè es tracta d'un quadre enlloc d'una fotografia, i també per la seva pertinença al passat medieval enlloc de la contemporaneïtat. 
   La forta impressió que m'ha produït justifica  plenament, crec, aquesta elecció: Només veure-la em van atrapar les formes tan potents i sensuals de la Madonna, així com el tractament de la llum que la revesteix d'una extraordinària sensualitat. Un cos d'una bellesa tan rotunda i moderna que arriba a evocar-me determinades heroïnes de còmic de ciència-ficció. 
   

dilluns, 16 de gener del 2012

In memoriam: ...I "el carrer el va conquerir el poble"







Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

Qui ha tallat tot l'alè
d'aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?
Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d'aquell trobador
que oblidés les tres notes!

I el poble es recull
quan el lament s'acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.
I
Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

II

Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.

Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.

Que cap oratge
desvetllí el son
d'aquells que han mort
sense tenir el cap cot.

III

Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.

Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

IV

La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema.

dissabte, 14 de gener del 2012

Je me souviens...: (dels tocs de la novena de Sant Antoni)



de quan rodàvem la mançana
proclamant amb crits i campaneta
el primer
              i el segon 
                              ... i el darrer toc
de la novena de Sant Antoni


divendres, 13 de gener del 2012

dijous, 12 de gener del 2012

Pensaments, 28: L'alquímia de l'art



   
   Cada vegada m'inclino més a pensar que el fet artístic s'acompleix per un procés subtil de decantament de l'efervescència del jo en l'alambí de la tradició.


dimecres, 11 de gener del 2012

divendres, 6 de gener del 2012

Afinitats electives: Guy Bourdin, l'esguard inquietant





   La meva filla Laia m'ha dut de regal, per aquest nadal, un llibre sobre la vida i l'obra de Guy Bourdin. Ella coneix la meva afecció i les meves incursions fotogràfiques i hem va dir que creia que aquest fotògraf m'agradaria. Només veure'n la portada vaig pensar que ho encertava i a la primera i ràpida fullejada ja em vaig topar amb una imatge que m'havia interessat molt abans, només veure-la i sense saber-ne res de la seva autoria. És tracta de la foto que us adjunto al final del post,  ara he pogut saber que es tracta d'una de les seves il·lustracions per al Pentax Calendar, 1980 i que la dona enigmàtica semi oculta davall d'un llit, com atrapada, sembla ser la seva model més emblemàtica, Nicole Meyer.
   La biografia de Guy Bourdin (Paris, 1928 - 1991), nascut Louis Banarès, sembla prenyada de la mateixa pàtina enigmàtica que banya les seves fotografies: Només néixer fou abandonat per la seva mare i va ser adoptat per Maurice Boudin (possiblement el pare biològic) i la seva mare Marguerite Legay; les seves relacions a les dones semblen travessades per un fil turmentat, algunes de les dones amb les que va mantenir relacions sentimentals van acabar suïcidant-se; manté durant tota la vida la seva afecció pel dibuix i la pintura - l'art dels seus inicis i, segons alguns, la que realment li interessava més-;  es manté allunyat de tota ambició de notorietat fins al punt que no va concedir mai cap entrevista..., tenia, en fi, una personalitat excèntrica i s'abocava al treball amb un nivell d'exigència notable.
   La seva obra creativa es desenvolupa a dins el món de la moda -especialment com a fotògraf de la revista Vogue - i representa un punt fonamental de d'innovació al voltant dels anys 60 i 70, amb l'aportació de plantejaments de trencament amb la fotografia comercial anterior que quallen amb un estil ben singular que arrenca del seu interès pels surrealistes, i particularment per Man Ray, amb qui es va relacionar personalment en els seus inicis, i eixamplat amb influències diverses com Magritte, Luís Buñuel, Balthus o E. Weston. Un esguard fotogràfic capaç de plasmar instantànies intenses, turmentades que depassen la pàtina superficial del glamour i la moda per enxampar-nos-nos amb la seva càrrega fosca de narrativitat, d'un erotisme magnètic, críptic i intens, fins a vorejar territoris inquietants...




dijous, 5 de gener del 2012

Regals de reis




Avui, 5 de gener de 2012, dos regals ben estimats han vingut a rescabalar-me del disgust de veure fins a quin punt arriba la indecència del malgovern dels valencians: Dos escrits crítics sobre Quadern de sal que m'omplen d'agraïment i de satisfacció:

- El text de Xavier Ortolà que va servir de pòrtic a l'acte de presentació del poemari a la casa de cultura de Pedreguer.
  
- El post que ha publicat la bloguera mallorquina - i bona amiga - Caterina Cortés, al seu màgnific bloc No em diguis que és un somni...