diumenge, 29 d’abril de 2012

dijous, 26 d’abril de 2012

Afinitats electives: Laurent Elie Badessi, acarar carn i natura.




   De nou la bellesa dels cossos. Laurent Elie Badessi (1964) pertany a una familia francesa de frotògrafs ja per tres generacions. Iniciat, doncs, en la fotografia des de la infantesa, va fer estudis comunicació i de fotografia i va dedicar la seva tesi a l'estudi de la fotografia de moda ètnica.
   Del seu treball, m'interessa especialment  la relació de les formes canals amb les de la natura, l'harmonia i contrast dels cossos nus mitjançant el tractament de la llum - les correlacions de fort i fràgil, tendre i dur, blanc i negre, masculí i femeni... -, així com la tendència al minimalisme. paisatges descarnats, depuració de la imatge, a través de la llum - per privilegiar els traços nets de corbes i netes, que de vegades acosten les imatges a l'abstracció.

   En les meves imatges m'agradaria remarcar que el cos humà és sovint el mirall de la natura. La natura és sorprenentment perfecta, tot i que sovint es pensi que no ho és. Cada objecte té el seu lloc allà, la seva funció i la seva bellesa única.



dimecres, 25 d’abril de 2012

Poesia d'emergència




   El proper divendres, participaré en els recitals "Poesia d'emergència" que es celebren a València organitzats per l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. M'agradaria veure molts amics a l'acte. Heus-ne aquí el programa:


Divendres 27 d'abril



Presentació del festival Barcelona Poesia 2012 

--19.00h. A l’Octubre CCC: recital de Josep Ballester, Àngels Gregori, Jaume Pérez Muntaner i Andreu Subirats. Presentació a càrrec d'Eduard Escoffet i Martí Sales, directors del XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 
--23.30h. Al Racó de la Corbella (carrer Maldonado 39): Rubén Luzon, Carles Mulet, Joan Navarro i Carles Rebassa 

Organitzat per l’Octubre CCC amb la col·laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Aula de Poesia de la Universitat de València i el Racó de la Corbella / Entrada lliure




Àlbum, 84: L'arbre de l'amor del claustre de la catedral vella de Lleida




L'escapada d'aquesta Pasqua va ser a la ciutat de Lleida. Molt interessant.
De les múltiples impressions ja us n'he deixada una, plasmada en un poema. La catedral vella, impressionant. El claustre, amb unes panoràmiques, una llum i una harmonia gairebé màgiques.

dimarts, 24 d’abril de 2012

Jo que de la gran Safo en sóc parell: (versions de Paul Verlaine, 3)


(imatge: Sant-André Berthomme)

            Les Amigues, II
             INTERNES  
             (PENSONNAIRES)


L’una amb només quinze anys, l’altra en tenia setze;
Totes dues dormien dins la mateixa cambra.
Això era una vesprada pesada de setembre.
Fràgils, amb els ulls blaus, enrogiments de fraula.

Cadascuna s’ha tret, per tal de temperar-se,
La tènue camisa de fresca aroma d’ambre.
La que és més jove estira els braços, i s’arqueja,
I la seva germana, les mans als pits, la besa,

Després cau de genolls, després torna ferotge
Tumultuosa, i folla, i sa boca s’enfonsa
Per davall l’or rossenc, dins el bru de les ombres ;

I la nena fa el recompte, durant tota l’estona,
Amb els seus dits bonics  dels valsos concedits,
I, rosada, somriu amb innocent delit. 


dilluns, 23 d’abril de 2012

Ja tenim el llibre i la rosa!






   Aquesta vesprada hem acomplit amb la festa de sant Jordi: A la llibreria del poble, m'he decantat  per El pa de cada dia, de l'escriptor de Tànger Mohamed Xucri. A Dénia hem volgut visitar la recentment reoberta Llibreria Ambra, de la bona amiga Pepa, finalment hem escollit Verd d'aigua de Maria Madieri - un llibre que volíem llegir des del viatge de l'estiu passat a Trieste - i Els sonets de Shakespeare - en la versió de Salvador Oliva. I ens hem tornat cap a casa carregats amb dues belles roses.
   Ah!, i ara començaré a preparar un guisadet de faves amb conill, ous i botifarra, per acabar bé el dia...
   Gaudiu-ne tots de la festa!


Bona diada de Sant Jordi!




diumenge, 22 d’abril de 2012

Àlbum, 83. Una barberia de Porto




   Del viatge a Porto que vaig fer l'estiu de 2009, m'han quedat moltes fotos. Una d'elles és aquesta on podem veure la façana d'una barberia i entreveure'n l'interior. Un dels principals elements d'interés que la imatge -com moltes altres d'aquest mateix viatge - té per a mi és aquest aire retro, que em recorda les barberies de la meva infantesa. Mirant-la, em venen al cap aquella cofurna masculina: els espills grans i les butaques giratòries i i els flocs de cabell per terra, i els diaris i els homes llegint o parlant dels afers del poble i l'olor de locions i fragàncies i la finesa sempre embridada amb què les mans del barber realitzaven unes tasques amb un toc inevitablement d'intim,  passant sobre els cabells o rasurant delicadament la barba...

dissabte, 21 d’abril de 2012

Un any sense Pertur. Visca el Barça i visca Pedreguer




  
 Va ser tal dia com avui, ara fa un any: El fanatisme va segar en flor la vida del nostre jove aficionat barcelonista. I justament avui tornarem a assistir a un nou partit entre el Barça i el Madrid. 
   
 Tan de bo algú, a prop de l'staff del club se'n recordés i els explicàs als nostres jugadors com seria de bonic que avui guanyessin i li dediquessin la victòria!

  Aquell dia, jo estava de viatge per Portugal, me'n vaig assabentar uns dies després, el fet em va commocionar, com a tot el poble. Després, encara li vaig dedicar aquesta petita i sentida poesia.
  
  Avuí el nostre record estarà amb Pertur i el nostre suport amb el Barça!


dijous, 19 d’abril de 2012

Liebster Blog, un premi per als amics





   Les amigues i amics agrupats al bloc Burrera comprimida han acordat que aquest bloc sigui nominat amb una de les seves cinc mencions al premi LIEBSTER BLOG AWARDS:
  Es tracta d'un premi que, sembla, es va originar a Alemanya i fet ja la volta al món amb un notable èxit. 
   El funcionament és senzill: cada bloc que ha estat nominat ha de penjar aquest banner




i proposar, per la seva banda -fent-ne un breu comentari valoratiu - cinc nous guardonats  de la seva preferència que continuaran la "cadena". Tot això amb l'única condició de els blocs proposats tinguen menys de 200 seguidors enregistrats. La finalitat, doncs, és donar-nos a conèixer entre nosaltres i oferir al nostre públic enllaços interessants que possiblement no coneguen. 
   Per la meva part, en podria proposar més facilment vint que no cinc, però les normes són les normes, Així que m'he decantat finalment per uns blocs que - cal dir-ho, podrien haver estat també d'altres - però em són propers i/o seguitsamb per mi amb regularitat i fruïció:


Trepig

   El bloc del meu amic i conciutadà Josep Castelló on, tot i reflectir la humilitat i bonhomia que el caracteritza podreu fruir de la seva escriptura gens afectada, de la seva subtil intel·ligència i del seu compromís increbantable amb l'esquerra i el país.

   El bloc de qui, tot i la seva joventut, és ja un bon amic i company de "correries poètiques", on podreu fruir del seu intens treball de poeta, traductor, crític literari, activista poètic i cultural i ensenyant de la nostra llengua en diferens països estrangers

Adesiara

   El bloc de l'amic saforenc Juli Capilla on amb la combinació de rigor i de amenitat que el caracteritza ens va desgranant, a mena de dietari les seves lectures, vivències i observacions sobre la vida, la societat, el treball educatiu...

Tèrbol atzur

   El bloc de Júlia, una bloguera sensible i preparada que ha m'amprés el projecte, tan interessant i engrescador, de fer-nos conéixer, la vida i de l'obra d'un amplíssim univers de dones escriptores sovint invisibilitzades per un canon, encara ara, descaradament masculí.

País secret

   El bloc fet per una bloguera catalana i anònima, que m'interessa per les seves aportacions creatives, carregades de poeticitat.

   A totes elles i a tots ells, la meva admiració i el meu agraïment pel seu treball continuat. 

Que en fruïu també vosaltres!

dilluns, 16 d’abril de 2012




   Pasqua de Sant Vicent, dies d'eixir a la muntanya, de recordar l'alçament del nostres maulets i de visitar els alts esclatants de les  muntanyes de la Marina. 
   Bona paella!

dissabte, 14 d’abril de 2012

Visca la República



Enguany, per recordar i honorar la República, us adjunto aquesta preciosa imatge extreta del bloc Vida per vida.


Afinitats electives: Antoine d'Agata, el fotògraf nòmada.






   Antoine d'Agata (Marsella, 1961), va sortir de França en 1983 per iniciar una sèrie ininterrompuda de viatges arreu del món que el van portar a iniciar-se en la fotografia l'International Center of Photography de Nova York i posteriorment, ja formant part de l'agència Magnum,  a realitzar un peregrinatge permanent  (a més de la seva França natal, Japó, Cambodja...), que l'ha convertit en un dels fotògrafs actuals més importants.
   El seu univers creatiu és constituït pels ambients marginals,  temes "tabú" com la droga o la prostitució. Per aquests temes hom l'ha pogut relacionar amb altres fotògrafs com Alberto Garcia-Alix ( a mi, particularment, em recorda molt, també, algunes fotos del japonès Araki). Tot i això, la seva obra presenta una forta singularitat, atesa la seva manera tan "personal" de treballar, que combina indestriablement la visió documental amb la seva implicació subjectiva en els ambients i situacions que retrata.
   D'aquí l'aparença d'instàntaneïtat sempre present al seu treball, la preferència absoluta per l'obscuritat o, el que ha mi m'ha interessat sobretot, l'ús de la imatge desenfocada o desenquadrada, borrosa..., cosa que aporta a les imateges un dinamisme i un toc de misteri especials.

... intento establir un estat nòmada de la situació, incomplet i parcial, sistemàtic i instintiu de espais físics i emocionals, on sóc l'actor per complet, i evito definir amb anticipació allò que fotografiaré ...


dimarts, 10 d’abril de 2012

Grafit



petja rebel
d'incògnit, sobre el mur
l'eco d'un crit

La Taranta: el ball que guareix







   L'altre dia, en penjar la tarantel·la de la Romàntica em va venir l'interés per esbrinar alguna cosa d'aquesta música tradicional i hem vaig topar amb el seu orígen: la taranta - i el tarantisme -aquesta dansa ritual encara viva al sud de la península italiana (l'antic regen de Nàpols i Sicíla) que anomenen tarantelle i també pizzica, que hom ha relacionat amb les antigues festes dionicisíaques i amb el mite  d'aracne. 
   D'aquí sembla quie va derivar cap a una mena de sortilegi que era l'única manera de gaurir de la picada de la taràntula...,. i d'aquí a una mena de dansa ritual, extenuadora, que sembla alliberar als posseïts, guarir el mal d'angoixa...   En definitiva, la posseïda balla i es contorsiona ara d'empeus, ara rodolant per un ample llenç estirat per terra, al ritme frenètic de la música.
   I em vaig trobar amb aquest extraordinari documental, enregistrat a finals del cinquanta del segle passat per Gianfranco Mingozzi a partir del material elaborat per l'equip de l'antropòleg Ernesto de Martino i que us recomano vivament de visualitzar.

diumenge, 8 d’abril de 2012

Jo que de la gran Safo en sóc parell: (versions de Paul Verlaine, 2)


(Imatge: Gabrielle d'Estrees)

Les Amigues, I
DALT DEL BALCÓ


Totes dues miraven partir les oronelles:
la blanca de pèl bruna,  i l’altra rosa i rossa,
amb llurs lleugers barnussos guarnits de vella blonda
serpejant vagament, núvols, a l’entorn d’elles.

Ajustades les dues, amb llangors d’asfodels
Mentre la lluna s’alçava al cel tova i rodona
Gustaven a glopades l’emoció pregona
Del vespre i la gaubança trista dels cors fidels.

Els braços cenyint, molls,  les cintures estretes
Parella tan estranya que se’n plany de les altres
així, dalt del balcó, glatien les donzelles.


Rere d’elles, al fons de l’alcova tan fosca
I tan rica, emfàtic com un tron de melodrames
I ple d’odors, el Llit, desfet, s’obria en l’ombra.

dimarts, 3 d’abril de 2012

Àlbum, 80: En espiral: de Duino al cel




   A l'inici de l'estiu passat vam fer un viatge a Trieste i la seva contrada. Vam visitar Duino (Devin en eslovè), interessats pel seu castell i per les petges que hi va deixar l'estada de Rilke. Un lloc realment bonic, tan fascinant com tranquil. En vam fer moltes fotos. Ara en remirar-les m'ha agradat especialment aquesta perspectiva de l'elegant i harmoniosa escala interior del castell.


diumenge, 1 d’abril de 2012

Afinitats electives: Ferdinando Scianna, lector del món




   Em sembla que duu la fotografia a la sang, el sicilià Ferdinando Scianna ja s'hi dedicava d'infant, feia fotos als amiguets i a les amiguetes..., d'això en va fer una vocació i una professió. Ara, en plena maduresa creativa, un dels seus darrers lliuraments ha estat un reportatge sobre el seu poble nadiu: Bagheria.
   L'encontre amb el seu paisà illenc Leonardo Sciascia va ser decisiu, va ser qui li vas dir que, per damunt de l'interés etnogràfic, les seves fotografies tenien, sobretot, una extrtaordinària potència narrativa..., i qui li va facilitar la incorporació al món professional de la imatge.
   Després vindria un altra trobada essencial: Henri Cartier-Bresson amb qui compartia ja, de manera natural, aquell principì de l'instant decisiu,  que el va incorporar a l'agència Magnum. I després tantes  coneixences també rellevants - Milan Kundera, Borges, Vázquez Montalban...-, el seu treball de documentalista arreu del món...
   Tractament magistral del blanc i negre,  intuïció i autenticitat, captació de la llum i el tenebrisme, les traces del temps, la força del retrat, de la bellesa del cos...

... Entenc la fotografia com un toreig amb l'instant. Això m'apassiona. El món és davant meu amb els seus significats i les seves formes caòtiques. Hi ha un moment en el qual tu t'identifiques amb la mateixa rapidesa amb què les coses passen. Jo, com deia Picasso, no cerco: trobo...