diumenge, 24 de febrer del 2013

D'orient i d'occident



(imatge: Balthus)


Per a la ment occidental, el món és més objectual: el veu com una sèrie de realitats que existeixen concretades en els objectes. En canvi, per als orientals, el món és relacional, és a dir: una contínua interacció entre objectes i subjectes motius per a la relació. L'important per a nosaltres, els occidentals, són els objectes i els subjectes en ells; en canvi, per als orientals, l'important són les relacions que objectes i subjectes estableixen entre ells. Per això, les cultures occidentals han definit el que és diví tot personalitzant-lo en un Ésser Suprem, un subjecte còsmic. Les cultures orientals - des de l'islam més oriental fins a l'Extrem Orient - entenen "el sagrat" més com un moviment vinculant entre els éssers. Entenen "el sagrat" com un verb, una acció, no tant com un subjecte.

Vicente Haya


2 comentaris:

J.Salavert ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
J.Salavert ha dit...

Tot i la meua ignorància, que es molt gran, la meua experiència em diu que la visió oriental és més versemblant, molt més plausible.