dijous, 29 d’agost del 2013

M'agrada José Ángel Valente


(imatge presa de la xarxa)



   Crear no és un acte de poder (poder i creació es neguen); és un acte d'acceptació o reconeixement. Crear duu el signe de la feminitat. No és acte de penetració en la matèria, sinó passió de ser penetrat per ella. Crear és generar un estat de disponibilitat, en el qual la primera cosa creada és el buit, un espai buit.
(Cinc fragments per a Antoni Tàpies)





dimecres, 28 d’agost del 2013

En l'aniversari de Goethe: El nostre Faust


(imatge presa de la xarxa)

   Un dels llibres més estimats de la meva biblioteca és un volum de la magnífica edició del Faust de Goethe, -en versió de  Josep Lleonart- que va publicar edicions Proa per commemorar el seu 10é aniversari. Sembla que l'esllestiment de l'obra va coincidir pràcticament amb l'esfondrament del front republicà, el ràpid avenç de les tropes franquistes i la seva ocupació de Barcelona així que el llibre no va arribar a distribuir-se i va ser engolit per la negror repressiva del franquisme. 
   I tanmateix, com també el nostre poble, va sobreviure i encara ara podem trobar-lo, i gaudir-ne. Al blog & Piscolabis Librorum he trobat aquesta entrada que explica molt bé les qualitats del llibre i els tràngols de la seva publicació.

   La traducció de Josep Lleonart acaba així


CHORUS MYSTICUS:
El transitori
és sols paràbola.
Ací és performa
el que ens mancava;
l'indescriptible
esdevé un acte aquí;
atrets som tots els homes
de l'Etern Femení



FINIS

dimarts, 27 d’agost del 2013

Afinitats electives: Greta Buysse, entelar per revelar.




   Greta Buysse (1942), viu i treballa a la ciutat belga de Bruges. La seva fotografia té com a elements bàsics el blanc i negre, amb el corresponent joc subtil de llums i ombres, i el retrat del nu femeni, sempre prenyat de misteri i sensualitat per la utilització d'un punt de vista introspectiu i d'una tècnica que persegueix la fusió del cos bé amb diferents textures com la tela o les transparències, la cal·ligrafia o el grafit, bé amb l'entorn natural o arquitectònic, creant així una atmosfera refinada i suggerent, tan emotiva com erotitzada.






dilluns, 26 d’agost del 2013

Un quadern per a lectors




Cesare Pavese, en el record






...
                               Hi ha l'estiu
vespres en què les places són buides, esteses
sota el sol que és a punt de pondre's, i aquest home, que arriba
per una avinguda d'inútils arbres, s'atura.
Val la pena estar sol, per estar sol per sempre més?
Només rondar, les places i els carrers
són buits. Cal aturar una dona
i parlar-li i decidir-la a viure plegats.
Altrament, hom parla sol. És per això que a vegades
l'embriac nocturn camença a parolejar
i explica els projectes de tota la vida.

...

("Treballar cansa", versió de Josep Ballester)



Altres posts en aquest blog:



diumenge, 25 d’agost del 2013

L'"escaldà" de Jesús Pobre


(foto: Pepa Guardiola)




   Aquest matí hem acudit a Jesús Pobre per assistir a la ja tradicional festa de "l'escaldà", que es desenvolupa al gran riu-rau de Benissadeví (popularment, "del senyoret").Enmig de molta gent amiga i coneguda, he pogut reviure l'experiència ben arrelada a la meva infantesa de l'elaboració de la pansa i adquirir, a més d'un grapat de pansa i un sanglot de raïm, el segon número de la revista que edita l'associació "Riu-raus vius". 
   Resulta admirable tot el moviment de recuperació i revalorització de les tradicions, i de conformació d'un entramat social que s'està bastint al voltant d'aquest poblet tan volgut, entranyable, de la nostra comarca per aconseguir la revitalització de l'economia i la vida rural sobre bases ecològiques i sostenibles.


dissabte, 24 d’agost del 2013

114 anys de J.L. Borges





   A quien leyere

Si las páginas de este libro consienten algun
verso feliz, perdóneme el lector la descortesia
de haberlo usurpado yo, previamente. Nues-
tras nadas poco difieren; es trivial y fortuita la
circunstancia de que seas tú el lector de estos
                                            ejercicios y yo su redactor.


(Fervor de Buenos Aires, 1923)



divendres, 23 d’agost del 2013

102 anys d'Enric Valor








   El mes d'agost va proporcionar a la vila, ampla, callada i ensopida, una commoció d'aquelles que solen donar-se de tard en tard. Dona Berta Mauri i Alemany havia mort a migjorn, en l'hora aturada i calorosa del poble llaurador lliurat a la batuda dels cereals...

(inici de Sense la terra promesa




   Podeu llegir també el post que vaig penjar, fa dos anys, en el seu centenari



I els valencians... També hi serem!






Sacco i Vanzetti, in memoriam





dijous, 22 d’agost del 2013

M'agrada Akiko Yosano





tokigami ni
muromutsumaji no
yuri no caori

kie wo ayabumu
yo no toki iro yo


Tofa esbullada,
al recer de l'amor,
perfum de lliris...

Oh, com tem que s'envoli
roig pàl:lid en la nit!

(Versió meva, a partir del castellà i el francés)



divendres, 16 d’agost del 2013

dijous, 15 d’agost del 2013

Rosada poètica a la Font de l'Horta

(imatge: Pilar garcia)


   Aquella sensació de trobar-te plenament a gust, el lloc tan especial, tranquil i bell, el remoreig constant de l'aigua, la temperatura perfecta, els amics i la conversa amable i relaxada... 
   Després les veus que reciten i es trenen amb el murmuri de la font, i l'escolta i la compartició meravellada.
  Va estar, realment, una vetllada poètica amarada de màgia. Rosada poètica que ja et posa al cos el desig de tornar a viure-ho tot de nou, l'estiu que ve.


(imatge: Pepa Guardiola)

15 d'Agost: La Festa d'Elx ("Ai, trista vida corporal!")







    Un altre post, en aquest blog.





dimecres, 14 d’agost del 2013

Poemes en una nit d'estiu, a la Font de l'Horta de Teulada





   Aquesta nit, a la fresqueta de la Font de l'Horta de Teulada, i acompanyat dels bons amics de l'Associació Cultural d'Amics deTeulada tindré el plaer de fer un recital xerrada com a poeta invitat. No cal dir que en aquesta trobada, ja tradicional, hi pot participar també qualsevol per recitar el poema o poemes que li abellesca mentre anem sopant (de recapte), conversant...
   Si algú no té res millor a fer ja sap que ens agradaria molt la seva assistència i participació.



dilluns, 12 d’agost del 2013

Afinitats electives: En memòria i homenatge a Oriol Maspons




   Acabo d'assabentar-me que avui ha mort Oriol Maspons (Barcelona, 1928) el gran fotodocumentalista de l'època del tardofranquisme que ens ha deixat imatges inesborrables de la misèria en què vivien les classes populars, del barraquisme perifèric de la gran ciutat, de l'inici del turisme, de la revolució hipppie o de la gauche divine barcelonesa. He volgut encapçalar aquest apunt amb aquesta foto d'un Raimon joveníssim, (crec que) al seu estimat carrer blanc.




Àlbum, 166: Reciclatge comercial?



diumenge, 11 d’agost del 2013

Afinitats electives: Fan Ho. Orient i occident, la mirada total





   Fan Ho és un important fotògraf i director de cinema xinés que va nàixer a Shangai en 1932 i va emigrar de petit a Hong Kong on es va iniciar en l'afició a la fotografia atret sobretot per captar les imatges espontànies de la vida urbana de la gran metròpoli.
   La seva obra barreja la mirada de l'orient tradicional amb l'influx del nous moviments europeus de l'època com la Bauhaus, l'expressionisme... 
   El resultat, unes fotografies en blanc i negre on veiem ben amalgamat el toc màgic, l'atmosfera onírica, que treballa magistralment la llum i l'ombra i la seva fusió bromosa amb la vertebració geomètrica de la imatge, el biaix cap a l'abstracció, per captar moments quotidians des de perspectives forçades, carregades de tensió emotiva.








dimecres, 7 d’agost del 2013

Tan bé com Marina a dins l'Oceà!


(imatge treta de la xarxa)


   Demà, la gent que estigui a Barcelona té l'opció cultural d'acudir al  TEATRE VERSUS per assistir a l'estrena de l'obra Oceà (adaptació de la novel.la d'Alessandro Baricco) dirigida per Ivan Padilla. Hi participa la meva filla Marina Mulet.
L'obra romandrà en escena els mesos d'agost i setembre de dijous a dissabte a les 20.30 i diumenge a les 18.30.


M'agrada Enric Sòria






dimarts, 6 d’agost del 2013

Aquella Gata del seixanta: Una "planta asfàltica" als Ramblars




   Encara recorde el temps primigeni on l'única carretera que no tenia el ferm de terra era la general, a dins del poble la recorde encara empedrada. Després vingueren uns anys d'asfaltat  generalitzat de les carreteres secundàries: Xàbia Pedreguer, Xaló, Jesús Pobre... Més endavant es va escometre el reasfaltat de la carretera general, allò ens semblava una gran treballada.  





   A la zona dels Ramblars -on el riu s'eixampla, ja al terme de Xàbia- s'hi va instal·lar un complex que aprofitava la mina de còdols del riu per fer la grava que, barrrejada amb el pol (quitrà) posava sobre la carretera una nova capa asfàltica.




   Aquell conjunt de maquinària pesada era per a nosaltres un paisatge nou, espectacular; així que vam decidir anar un dia a fer-li fotos. N'he conservat algunes fins avui i puc  puc mostrar-vos-les ara. 




dilluns, 5 d’agost del 2013

... i Marilyn


(imatge presa de la xarxa)


...

Marilyn torna, 
camina entre les putes 
movent les anques; 
amb exagerats llavis 
creua les avingudes. 
Marilyn torna, 
tornarà cada dia 
que ho necessite 
una persona trista, 
sobre un llit, desvalguda, 
Marilyn torna.

Vicent Andrés Estellés 

En record de les tretze roses


(imatge presa de la xarxa)


Un altre comentari en aquest blog





De la paraula





   La paraula: absència d'allò físic, presència de l'absència.

Joan Navarro



diumenge, 4 d’agost del 2013

116 anys de la dama segrestada


(imatge: Viquipèdia)


   Avui fa  116 anys que es va trobar accidentalment la Dama d'Elx. Malgrat la reivindicació continuada -des de la seva de la devolució per part de França en 1941- perquè la imatge fos ubicada permanentment al seu poble, aquest emblema dels valencians està custodiat al Museo  Arquológico Nacional de Madrid i només ha retornat a Elx durant sis mesos de l'any 2006.

...
Et mire amant, gioconda de pedra,
De treballat, d'elaborat propòsit,
I sent pujar l'arrel vertiginosa
Com gesmiler des del ventre mateix.
Et mire en va, però et mire, i seguesc
Un univers, uns cultius, unes gents,
Un clar País que prospera i avança,
Que veus, com far, des de l'antiga pedra.
pedra lunar, pedra d'altar, oh tu!
Guaites, enllà, la inquieta frontera,
Camins perduts entre l'agricultura.
Mires, enllà, els oblits, les ventures.
Secretament, ets feliç i no ho dius.
Somrius, només, amb un somrís de pedra.
 ...


Vicent Andrés Estellés (El Llibre d'Elx)



dissabte, 3 d’agost del 2013

En els 100 anys del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel





Altres aportacions al blog:


Afinitats electives: Helena Almeida, els peus a terra i el cap al cel





   Ahir l'atzar em va dur a recordar el viatge a Porto i a Bragança que vam fer l'agost del 2009 -especialment el tast artístic que en vam poder fer d'una cultura poc coneguda per nosaltres- i d'aquí em va venir la gana de cercar exemples de fotografia portuguesa, per acabar fixant-me amb l'obra d'Helena Almedia (Lisboa, 1934).
   Es tracta d'una artista plàstica que, a partir de l'experiència inical del contacte amb el treball del seu pare escultor i passant per l'influx de platejaments trencadors com la performance o el body art ha desenvolupat una obra centrada en la fotografia considerada com la condensació d'un procés complex, planificat i multiforme que sovint té com a eix el propi cos i que culmina quan el seu home, Arthur Rosa, pitja el disparador de la càmera. 
   El resultat són imatges captades en blanc i negre - de vegades amb l'afegit de pinzellades pures de color - elegants, subtils, netes..., però també carregades de poeticitat.  

La meva obra és el meu cos, el meu cos és la meva obra





divendres, 2 d’agost del 2013