dimecres, 23 d’abril del 2014

Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 5)





Aproximació 1


fins i tot destrossada
la cara humana
menja en el nostre rostre
el seu silenci
és la boca negra
on el tu es capbussa en jo

que es el que s'esquinça
en mi de mi
un no ningú
que en té prou amb un poc
de tinta i la meva vida


même défigurée / la face humaine / mange a notre visage / son silence / est la bouche noire / où le tu se jette en je //  qu'est qui s'arrache / en moi de moi / un nul autre / auquel suffit en peu / d'encre et ma vie

(Bernard NoëlL'ombre du doubleII. Quel est ce visage, Approche, 1)


dimarts, 22 d’abril del 2014

El meu carrer Bisserot


(imatge treta del blog de Miguel Vives, cronista de Gata)


   L'Altre dia vaig veure aquesta foto, per a mi especialment emotiva i evocadora, a l'interessant blog del cronista de Gata. Unes vint passes més amunt, al mateix carrer i a l'esquerra hi ha  la casa (actualment completament reformada) on vaig nàixer i vaig passar la meva infantesa - més o menys, fins al 12 o 13 anys. Recorde perfectament quan van posar els fanals que s'hi poden veure. Abans només hi havia unes bombetes de llum exànime en els encreuaments de carrers, ja fa temps en vaig fer aquest Je me souviens:

Dels llums de carrer


De les bombetes de llum esgrogueïda
penjades al bell mig de cada cruïlla
resistint el setge englotidor  de la nit





dissabte, 19 d’abril del 2014

dimecres, 16 d’abril del 2014

Afinitats electives: Eva Besnyö, fotografia i compromís




   No fa massa que he tingut coneixement de l'existència de la fotògrafa hogareso-alemanya d'origen jueu Eva Besnyö (1919 - 2002), la vida i l'obra de la qual m'han resultat ben interessants. 

   De ben jove, a Budapest, fa amistat amb el després seria famós fotògraf Robert Capa, segeuix el mestratge de Jozsef Pecsi i participa del moviment Nieuwe Fotografie. El 1930 arriba a Berlín on es dedicarà en un principi a la publicitat i després alfotoreportatge, tot i imntewgranty-se en un important grup de fotògrafs entre els quals cal destacar Moholi-Nagi, Robert Capa, György Kepes o Otto Umbehr. Fugint de l'antisemitisme es trasllada Amsterdam on coneix i acvaba casant-se amb el cineasta John Fernhout, filll d ela pintora Craley Toorp, que la intrudirà en el món artístic neerlandès. el 1940 s'integra en la resistència antinazi, hi col·laborarà, com a fotògraf en la producció de documentació falsa per a activistes i fugitius. Acabada la guerra es divorcia de John per casar-se després amb Wim Brosse, amb qui tindrà un fill i una filla i també acabarà divorciant-se'n en 1968. Els anys sixanta i setanta s'integra en el moviment feminista Dolle Mina i en fa el seguiment fotogràfic de les seves activitats.
   De les seves fotografies m'agrada el tractament del blanc i negre amb una força que recorda les tècniques expressionistes. 



dimarts, 15 d’abril del 2014

Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 4)





Aproximació 1

Una cara humana
que no té nom
rostre sense testa
aquest horror reclama
que hom s'ajegui
davall

això ens mira
això ens fa recular
dins nosaltres mateix
això fa pànic
amb el nostre cor


une face humaine / qui n'a pas   de nom /  visage sans tête /  cette horreur réclame / qu'on aille s'étendre / dessous //  cela nous regarde / cela nous fait reculer / en nous mêmes / cela panique / avec notre coeur

(Bernard NoëlL'ombre du doubleII. Quel est ce visage, Approche, 1)


dimecres, 2 d’abril del 2014

Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 3)




Aproximació, 1

si la vida fos prou
ni mirall ni màsquera
ni espantall
sota l'escorça de la imatge
puja l'obscur
contrada del profund defora

un nom en faria
de l'altre
un semblant
hom diria
és ell


si la vie sufflsait / pas de miroir pas de masque / pas d'épouvanteil / sous l'aplat de l'image / pousse l'obscur / pays de profond dehors  // un nom en ferait / de l'autre / un semblable / on derait / d'est lui



(Bernard NoëlL'ombre du doubleII. Quel est ce visage, Approche, 1)