dijous, 30 de gener de 2014

Afinitats electives: Karin Rosenthal, paisatge del nu




   L'àvia i la mare de Karin Rosenthal, fueves exilades als EE.UU., ja eren fotògrafes. La seva passió per la fotogràfia, per tant li ve de naixença: una vocació que va acabar imposant-se com a professió.
   I així va esdevenir fotògrafa free-lance en 1973, amb un interès primordial pel reportatge urbà americà, instantànies de carrer, retrats... 
El seu pas per Grècia l'abocarà però al nu, cercant una harmonia amb el paisatge que esdevindrà quasibé fusió. Paisatge dins l'aigua, però també engalzant-se en l'arena o en les roques... I per això és essencial el domini de la llum per posar de relleu la sensorialitat o per impregnar les imatges d'ambigüitat, de misteri...






dimarts, 28 de gener de 2014

Pete Seeger, in memoriam




Els Països Andorrans t'estimem


Cabellera esbullada: (versions d'Akiko Yosano, 16 )



sono ko hatachi
kuchi ni nagaruru
kurokami no

ogori no haru no
utsukushiki kana


novells vint anys
el cabell negre oneja
lliscant la pinta

¡Oh, com n'és de formós
l'urc de la primavera!

(versió meva a partir d'una traducció al castellà)



dissabte, 25 de gener de 2014

dimarts, 21 de gener de 2014

Afinitats electives: Art Shay i els nus de Simone de Beauvoir




 
El fotògraf nord-americà Art Shay (1922) es va criar al Bronx però ha desenvolupat la seva carrera com a fotoperiodista a Chicago.  Ha treballat per a importants revistes nord-americanes i ha retratat nombrosos presidents i altres celebritats dels EE.UU; el que, tanmateix, m'ha semblat més interessant del conjunt de la seva obra - a banda, és clar, dels nus de Simone de Beauvoir -són les instantànies preses com a fotògraf de carrer. A més a més  ha estat periodista, escriptor de teatre i d'assaig de tema fotogràfic. Actualment, al 91 anys, segueix encara actiu.

 El que va atraure el meu interés per l'obra de Shay -com ja he avançat-  van ser el conjunt de nus de la Beauvoir. L'escriptora feminista francesa va mantenir durant un temps una relació amb l'escriptor Nelson Algren, bon amic del fotògraf -una història triangular (Algren, Beauvoir, Sartre) que va inspirar també una obra de teatre d'Art Sahay. Un dia Nelson li va demanat que trobés una casa on l'amant pogués banyar-se i el fotògraf va aprofitar per fer-li unes poques fotos que han esdevingut legendàries, mentre ella s'endreçava.

 Art ho compta amb les següents paraules:

 Com a bon jove fotògraf de la revista Life, sempre tenia la Leica amb mi i aquest dia no va ser una excepció.
... la porta del bany no podia tancar-se perquè el pern de la porta s'havia trencat, així que hi estavga atent i quan la vaig veure endreçant-se els cabells davant l'espill, em van caldre dos o tres dispars ràpids, ella va sentir el clac. "Ets un nen entremaliat", va dir, però sense tancar la porta o demanar-me que deixés de fer fotos.
   




diumenge, 19 de gener de 2014

Àlbum, 186: Passejant per Berlanga de Duero






Cabellera esbullada: (versions d'Akiko Yosano, 15)



nani to naku
kimi ni mataruru
kokochi shite

ideshi hana no no
yûzukiyo kana


No sé per què
pressent que m'esperaves
i he sortit

damunt els camps en flor
de sobte hi veig la lluna

(versió meva a partir de traduccions a l'italià i al castellà)


dissabte, 18 de gener de 2014

El Jardí de l'Albarda per l'Associació fotogràfica i audiovisual de Pedreguer




   Aquí podeu veure tres fotos seleccionades per part de cadascun dels fotògrafs que vam participar en la visita al Jardí de l'Albarda organitzada fa uns mesos per l'Associació fotogràfica i audiovisual de Pedreguer -entre ells, jo mateix. Com podeu veure són veritablement suggerents, com ho és el lloc.

divendres, 17 de gener de 2014

En el 96é aniversari de l'assassinat de Rosa Luxembourg




  El més notable d'açò és que tots els afectats, el conjunt de la societat, consideren i tracten la crisi com quelcom fora de l'esfera de la voluntat i del control humans, un cop fort propinat per un poder invisible i major, una prova enviada des del cel, semblant a una gran tempesta, un terratrèmol, una inundació.

Àlbum 185 : harmonia salvatge





L'Aiguadolç al Quadern de El País


(Foto: Juli Capilla)


   Aquesta setmana ha aparegut al suplement Quadern del periòdic El País una interessant ressenya d'Enric Sòria sobre tres revistes culturals deganes al País Valencià: Afers, L'Espill  i L'Aiguadolç. 
   La revista literària L'Aiguadolç - de la qual n'ha sortit el número 41 a les darreries de 2013- és  un projecte literari que vam iniciar un grapat d'escriptors de la Marina Alta, ara fa ja 28 anys, com a publicació de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.


dijous, 16 de gener de 2014

Juan Gelman: morir però durar




   Despús-ahir va morir el poeta argentí Juan Gelman. Va morir a Mèxic, colofó d'una vida de compromís polític i social i de consegüent exili. . Lluitador d'esquerres va haver de viure l'empresonament del fill i la seva parella embarassada, i el retrobament -molts anys després- dels ossos del fill, assedegats de justícia, i la neta que havia estat raptada en nàixer, donada a la família d'un polícia uruguaià... 
   Poesia de l'amor i la vida, poesia contra l'horror i l'oblit: aquest matí he dedicat un temps ha rellegir els seus poemes. Aquest, dedicat a la seva dona i companya,l'he elegit per fer-ne un record-homenatge:


DURAR


A Mara

Tiemblan en las
monotonías del atardecer
el pájaro que canta y la oveja que bala.
¿A dónde fué a parar la muerte
y la memoria que dice muerte
con rodillas de humo?
Tu aire es el sol que tengo
y escribe ayer en hoy.
El viaje es el hagamos
cielos que duren


dissabte, 11 de gener de 2014

Cabellera esbullada: (versions d'Akiko Yosano, 14)




hanshin ni
usukurenai no
usunono no

koromo matoite
tsuki miru to ie



mig abillada
amb una seda lleu
d'un vermell pàl·lid

no hi malpenseu: Digueu
que en gaudeix de la lluna


(versió meva a partir de traduccions al castellà i a l'italià)

divendres, 10 de gener de 2014

Xàbia als anys seixanta




   Aquesta imatge, que forma part del petit grapat de primeres fotos que vaig fer amb la werlisa a mitjans dels seixanta i he anat mostrant en aquest blog, està feta des de la zona del Tossalet de Xàbia i m'agrada especialment perquè ens mostra -en primer pla- un paisatge només incipientment urbanitzat i com a rerafons hom pot endevinar un portet de Xàbia i unes Planes que ara ens poden semblar gairebé idíl·liques.


dijous, 9 de gener de 2014

En el 106é aniversari de Simone de Beauvoir


(imatge: Catier-Bresson)


El secret de la felicitat en l'amor consisteix menys en ésser cec que en tancar els ulls quan cal


dimecres, 8 de gener de 2014

Afinitats electives: Issei Suda, entre tradició i modernitat.






  La meua recent descoberta de l'obra del fotògraf japonès Issai Suda (Tokio, 1940) ha coincidit amb la lectura de Soleil couchant, traducció francesa d'una de les novel·les més celebrades d'Osamu Dasaï on aquest "escriptor maleït" narra la davallada als infern d'una família aristocràtica japonesa esfondrada per la crisi de la postguerra. Les imatges de Suda, que ens mostren aquell Japó en la cruïlla de la crisi civilitzatòria i el salt vers la modernitat, m'han semblat un complement ben trobat al relat de Dasaï.

 Issei Suda  va començar com a fotògraf d'un grup de teatre de Tenjo Sajiki per a passar a dedicar-se plenament, després, a la fotografia artística. El seu estil s'ha bastit sobre la tensió dialèctica de reconèixer i mostrar el trànsit japonès cap a la modernitat des d'un esguard  basat en l'estètica tradicional a través d'imatges que mostres escenes de ciutat (carrers solitaris, platges...), instantànies de vida quotidiana en un blanc i  negre que treballa exquisidament l'entrellat de la llum i l'ombra que creen una atmosfera expressiva que va de l'empatia i l'homor fins al grotest i surreal.

       



Un País de Llibre 2x10: La vida sense ell




divendres, 3 de gener de 2014

Cabellera esbullada: (versions d'Akiko Yosano, 13)




makoto hito wo
utaremu mono ka
furiageshi

tamoto kono mama
yo wo nani mawamu



quan ella intenta
copejar l'estimat
alça la màniga

d'una manera tal
que el gest es torna dansa


(versió meva a partir d'una traducció al castellà)