dijous, 21 de gener del 2016

Trenc





L’hora és tan prima i tan clara
son d’escuma d’ona fosa

dins el cocó del misteri
el palpeig astut del lladre
ja acarona el clos del claustre
com un buf  que afua el vidre

pinyol ran de l’escorcoll
cóp estremit de rosada
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)