Mentre llegia Maria Josep Escrivà

Glop primer

dolç tremolí,

naixença de femella

bressol de mar en dansa

l’ull clar de l’aigua

torna prenys l’argila,

espurna 
d’un cel antic com la nit.

Raïm d’harmonia

com besa la mudesa,

l’embolcall 

del somrís d’una mare

joia d’ocell

que esventa branques,

alfabet d’esllavissada.

Agulles de llum,

salnitre, untura

i esclat 

de mans salpant en l’aire

a l’encesa van

llavis de barca.