Per a Naia
La infantesa que
tresca
esvalotada per la
platja
i s’encara
encara alada
al jou de la gravetat
al sondroll d’emmirallar-se
en el senyal del seu
pes
descalç sobre l’arena
aquell batec de cor
vidre per estrenar
era un repic que
repetia
ara
ara
ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada