dissabte, 15 d’octubre del 2016

Per a Josep Bertomeu Moll (serà un buit que durarà anys...)

(imatge treta de Lletra impresa)




El que s’amaga sota
l’estora mecànica de la vida

enllà dels llocs assolejats
les engrunes semblaran
encara tèbies

sentor de cloroform
a la mà freda que emboça
la boca de l’oracle

i el fruit que cau
després de tanta inèrcia.

(Fa unes quantes setmanes, en un d'aquests moments que la vida et posa davant "la fragilitat de la vida", vaig escriure de raig aquest poema. Avui vull dedicar-li'l a l'amic)