diumenge, 27 de novembre del 2016

L'escruiximent del poema




L’escruiximent del poema
com el pa sobreviu al foc

com s’embosca la sal
en la transparència de l’aigua

com el llarg trascolar
de la pluja en aiguaneix

una flor cremant a la mà
que persevera 
                       com un deute
o anhel de l’ànima
que cerca la carn



divendres, 25 de novembre del 2016

L'encís rau




L’encís rau
en un llamp de rodonors

llà,
on una coïssor
remou les frontisses del cos

frèvol llenç
de cosits maldestres

dimecres, 23 de novembre del 2016

Transparència


(imatge presa de Nimfas, de Veru Iché)




Cap pes ni feix
enravenat de tremolors

esbotzaria

la lliscant ocultació de riu
que et revela




diumenge, 20 de novembre del 2016

dimecres, 16 de novembre del 2016

Al celler del crepuscle





Al celler del crepuscle
la mà encrespada
            de l’oratge
alça a punt de neu
una abundor encara tèbia
de llet

un son ensordit d’abisme
rovella l’àncora,
un lent pesar de campana
aplana l’erm

lent pentinar de gata,
l’ai profund del barquer


divendres, 11 de novembre del 2016

Do sense hora





Gats venturers
hauríem d’habitar
sempre el terrat

la lluna és un estoig
de carn anfractuosa


dilluns, 7 de novembre del 2016

Cor i flama a la tomba d'Apollinaire, seguit de l'esclat de la meravella




Mon Coeur pareil
a une flamme renversée


  P.S.: Després d'haver penjat aquesta imatge, presa per mi, del cal·ligrama que hi ha esculpit a la tomba d'Apollinaire, continue llegint  un dels llibres que vaig comprar el darrer pont a Paris, Poesie 1946-1967 de Philippe Jaccottet i de seguida em trobe aquests versos a la fi d'un curt poema:

Cette flamme, ou larme inversée:
une obole pour le passeur

   Qui diu que no hi ha cruïlles del temps on s'obre una escletxa i s'hi manifesta l'eixarm, la meravella?





Pensaments, 110: (de la insostenible lleugeresa del ver)





Si gratem l'impostat, s'encén l'ambigu


divendres, 4 de novembre del 2016

Juli Capilla: presentació i primera lectura de "Viatjar descansa" a Gandia





   El proppassat dimecres 2 de novembre vam fer la presentació de "Viatjar descansa" a la llibreria Ambra de Gandia. Em va agradar molt la presentació que en va fer l'amic Juli Capilla:




París era un festeig




   Aquest pont de Tots Sants, Pilar i jo hem fet una escapada a París. Ella em va regalar, en arribar, una llibreta - carnet, en diuen els francesos- com les que m'agraden i "porte sempre amb mi" per apuntar-hi sensacions, idees, esborranys de poemes... 
    Només arribar, amb els apunts que vaig anar espigolant aquells dies he fet un llarg poema amb el títol de Bienhereux. Ara i ací, us en vull avançar, a tall de tast, l'apartat central dels set que el composen:


Bienhereux

A Nusch i Paul Éluard

         ...

IV

Ella eix
              que flueix

vincle amb la sang
i fam que s’abeura

l’acord com un recer
 de vidre sonor

(l’afluixament dels límits)

        ...

París
(28 d’octubre - 1 de novembre de 2016)



dijous, 3 de novembre del 2016

Sant Miquel dels Reis: Ja era hora!





Empresonats a Sant Miquel dels Reis i afusellats arran dels seus murs,al barranc de Carraixet. Recordem i honorem els lluitadors i els màrtirs per la llibertat amb els versos d'Estellés:

Gran oratori pels morts valencians de la postguerra.
Vicent Andrés Estellés


Vora el barranc del Carraixet
hi ha un taronger d’amargues branques:
penja una collita de màrtirs
d’una mort amarada i pobra.
Vora el barranc del Carraixet,
enterraments de caritat,
la funesta llum foradada
i les rebentades pupil•les.
Vora el barranc del Carraixet
alena un poble, persevera
i confia en la llibertat
dels dies i de les banderes.
Vora el barranc del Carraixet
s’aixeca una barricada
coronada de falçs invictes,
segellada amb la sang d’un poble.
Vora el barranc del Carraixet
vinclarem les postres banderes
en un silenci reverent
davant les tongades de morts;
davant tongades successives
d’assassinats, de morts inermes
afirmarem plor I paraula
vora el barranc del Carraixet
Vora el barranc del Carraixet
sempre hi ha una falç que ens espera,
una bandera, una energia,
unes mans que proclamen pau,
el sacrifici i l’esperança.
Per ells durem l’ànima plena,
vent endins, terra endavant,
vora el barranc del Carraixet
Vora el barranc del Carraixet
traïdors de casaca alterna
han emplenat les dolces tombes
de successius assassinats.
Botxins de foli i estampeta
han dictaminat bosques morts
amb les ungles negres de terra
vora el barranc del Carraixet
Vora el barranc del Carraixet
vora els difunts del nostre poble,
les flassades de pobra terra
i, de postres, el tir de gràcia,
direm per sempre el nostre amor
gran com la mar que ara clareja
sobre els murs dels afusellats
vora el barranc del Carraixet
Vora el barranc del Carraixet
dintre el matí d’oratge gris,
afirmen la nostra promesa,
la nostra esperança en el poble,
la seua sang que continua
i alimenta la nostra còlera,
i farem el nostre camí
Vora el barranc del Carraixet.
Vora el barranc del Carraixet
per una mort, una mort sola,
aixequem la nostra senyera
de combativa llibertat.
Per un mort, només, un de sol,
només per un pètal de sang,
la sang universal del poble,
vora el barranc del Carraixet.
Vora el barranc del Carraixet
els morts de fredes matinades,
els morts de les nits tenebroses,
els assassinats de la terra.
La llum puja com la bandera,
puja la bandera del sol,
puja com un puny, com una sang,
Vora el barranc del Carraixet

dimecres, 2 de novembre del 2016

Retorn a Nusch i a Paul Éluard





Aquest cap de setmana, Pilar i jo, hem fet una escapada a París. Entre altres coses hem realitzat una passejada pel cementeri de Père Lachaise on, entre altres, vam visitar les tombes de Nusch de Paul Éluard, l'apassionada relació dels quals ja vaig portat, temps arrere, en aquest blog mitjançant la selecció i traducció d'una trentena de poemes del "poeta de l'amor" inspirats i dedicats a la seva amant. Podeu, si us plau, revisitar-los ara: