divendres, 26 de maig del 2017

La vida es pon






La vida es pon,
l’amant hi posa mel
damunt l’esquerda

lent i voluptuós
com la mina del llapis


dimecres, 24 de maig del 2017

Bressol de mort






La mar avança
amb punxes
                     s’alçatrema
eixancada al trenc
d’aquest viure
constel·lat de llacets negres

(quan li passes la mà
se sent aquell esgarip
que fa gran la mare)



al sud de tot
mor una cançó de bressol,
a tot el nord
només li fa d’eco la por

els nens perduts
dibuixen espantalls
en lloc de mares,

europa té els braços
de fil d’aram
(com les paraules)



qui és aquesta gent
que du per pàtria el vent,
per sola bandera la nuesa?

bé que ho sabem:
i els parem paranys
                                amb promeses
(som mala gent)



ells
es confien a la set
obstinada dels ocells

nosaltres
som l’erm,
ja no tornarem a néixer


dimarts, 23 de maig del 2017

Pensaments, 137: (del déu dels rics i dels pobres)






   Després de tants segles d'experiència, sembla que els camells dels rics han passat sense massa dificultats per l'ull de l'agulla de déu. En canvi, la misericòrdia de déu sembla incapaç d'estroncar l'escletxa adolorida dels pobres.


divendres, 19 de maig del 2017

dijous, 18 de maig del 2017

Pensaments, 135: (del desig)





És per envilir el caràcter irremissiblement triomfant del desig  que li diuen vici.


dimarts, 16 de maig del 2017

Descórrer el mirall




Descórrer el mirall
i veure com s’aponna
la nina rapada
rere la bardissa dels somnis

(aquell llarg alleujament
flairós
                          la mel
que li puja a les galtes
mentre s’espenya)


divendres, 12 de maig del 2017

dimecres, 3 de maig del 2017

con/tacte





Parla-li als ulls
amb l'esca dels ulls

(fills del goig
ens invertim

amb el foc indecís
de l'enigma)