dijous, 23 de març de 2017

Lliscament






El cos es torça llisca
pruna
           estendard d’un blau cru

el balanceig tou d’un alguer
festejat per l’onatge



i l’ona entoma el rampell,
fimbra
            l’esvelt tors de veler

d’aram és el ram de vi novell
aspre i dolç el mareig



i el toc és de jade    
                             cos de llebre
inaprehensible esbós de la falzia


dissabte, 11 de març de 2017

Benigna








Diuen que no es pot dir ja,
                             benigna,
com sembrar el foc
en terra cremada?

i tanmateix,
el meu erm es torna sucre
quan te m’acostes



diumenge, 5 de març de 2017

Je me souviens...: (del temps domat)




De quan quedar era un ajust aproximatiu...,
respectuós amb el germen d'atzar
i amb l'elecció  ronsejant de l'apetit
que feien prevaldre la obertura de la vida
sobre l'encarrilament ferreny del temps.



dissabte, 4 de març de 2017

Crepuscle a casa




el jaç és humil
                        aquí,
els llavis de la pau
són fulles d’olivera

el camí és de sarment
i els ocells 
picotegen el roig encès
del crepuscle

¿inclinació vers el pànic
o retorn 
al conhort de l’espelma?

dijous, 2 de març de 2017

Pensaments, 126: (del cos fragant)






Quan la lluentor d'un cos s'encarna de  fragància, ens estimba com el desmai de la papallona envers l'engolidor que l'aflama.