Un acostament a O: Llibre d’hores. Darrera poesia de Joan Navarro
1. Introducció a l’obra poètica
de Joan Navarro:
Joan Navarro
Tercero (Oliva, 1951) representa una de les fites emblemàtiques de la
modernitat poètica al País València que es va engegar a partir de la transició
democràtica. Una obra que arrenca el 1973
quan, amb Grills esmolen ganivets a trenc de
por, guanya el primer premi de poesia Vicent Andrés Estellés dels Premis
Octubre, un poemari rebut per la crítica i els lectors com un trencament que
faria avançar la poesia catalana al País Valencià[1] i es desenvolupa de forma ininterrompuda
mitjançant un seguit de poemaris propis i de traduccions d’altres llengües (de
poetes en italià i en portuguès,
fonamentalment[2])
així com d’un permanent d’activisme
poètic (recitals, presentacions, participació en seminaris i festivals
de poesia...) on cal destacar l’edició de la revista digital d'art i literatura sèrieAlfa[3], fins arribar al formidable esplet
de maduresa creativa que suposen les aportacions fetes, més o menys, en aquest
darrer any: A més del llibre que centra aquesta ressenya, O: Llibre d'hores (en col·laboració amb el pintor Pere
Salinas)[4]
s’hi afegeixen la traducció de Margeando
o caos / Vorejant el caos de Marjela Colares, El
plom de l’ham (Premi Ausiàs March de poesia de Gandia) i Llum cinabri. Calma tectònica (en
col·laboració també amb Lila Zemborain i Pere Salinas).
El resultat d’aquest llarg i fecund
procés de creació literària ha estat un món poètic singular i un estil tan
personal com coherent, bastits sobre un treball de despullament del llenguatge que
persegueix la seua magnetització simbòlica, el seu aflorament des del silenci a
la manera d’un esclat tel·lúric, catàrtic, així com la màxima condensació del
contingut en una mena d’univers altament pressuritzat però dinàmic, en
ebullició, magmàtic..
2. Acostament a O:
Llibre d’hores:
O: llibre d’hores és el punt d’arribada, o més bé
encara una estació en el camí, d’un procés col·laboratiu de creació en el qual
s’han embarcat, de ja fa uns anys, l’artista plàstic Pere Salinas i el poeta
Joan Navarro[5].
En aquest cas el projecte ha partit d’un poema de Navarro, “Els vèrtex de la O ”, que van inspirar el quadern O a Salinas, les pintures del qual han
suggerit, de retorn, el conjunt de
poemes que conforma el llibre definitiu. Res
més lluny, per tant que la mera suma de materials o la il·lustració d’un text
literari amb unes imatges artístiques. Es tracta d’un procés de fecundació, de
simbiosi i d’expansió creativa. Resseguir un cercle infinit, un avenc o espiral
engolidora: cap endins, cap la commoció, cap a l’emoció vibràtil. Es tracta
d’un material heterodox, d’una alambinada depuració lírica. Es tracta de forçar
els límits de la comunicació, llençar
senyals des d’un far mai no vist, amb un to i ritme abissal, críptic.
El mateix títol ja assenyala cap a la
seua condició d’artefacte artístic singular: Els llibres d’hores neixen a
l’edat mitjana, com una derivació dels Breviaris religiosos, per plantejar un
camí iniciàtic privat, íntim, organitzats a partir de les hores litúrgiques que
regien la pràctica de la devoció i la pregària diària, destinats als laics com
a camí de salvació. I, a la vegada, eren uns llibres excepcionals, d’elaboració
esmerada, il·luminats amb belles xilografies.
D’acord amb tot això, ens trobem davant
un llibre a la vegada humaníssim i sideral, que transita pel voraviu de
l’indicible. Un llibre del qual no he
trobat una manera millor de fer-vos-en una breu síntesi sinó a través de
l’extracció d’un devessall enganyosament
caòtic, d’un grapat de paraules i frases pouades del seu fluir continu, i
enfilades a dins una seqüència o camí que té la intenció d’acostar-nos al seu
arrim, al xuclador negre, al forat sense fons del misteri.
Des de l’ignot
abans de la paraula i la pintura: callades constel·lacions,
pedra de llamp, / clap de terra / ràbia
mineral / or, cel, negra fúria / despulles del fos / fred d’aram...
A dins del temps
el seu lloc i el seu curs /
el fet inexorable / la desvelada soledat / desviure / absència i oblit / recer de la
memòria...
Per la mirada
mirada
de vidre, fixa / ull que omple la mirada de nit/ ull que no dorm / fecund/ mandorla / ametlla...
Des del cos
ombra i eco imprecís del cos / cossos a les fosques / el cos altres / ossos / llavis / mans / les formes del desig / la
carn de l’ànima...
I la natura
arrels / llavors /
pinyol / cossos celestes / gàbia del càntir / cascall / ou / riu / pou/ arbre /
roca / font / cim i neu / arena / desert /
aigües / aljub / avenc / incendi...
Transitar
veu / alfabet /escrius i reescrius / lent transcórrer / pensament / eco /
vertigen / superfícies del poema / trànsit a l’arrel / tempteig de
cavitat on dormita la mandíbula del silenci...
Cap a l’aurora
foc blanc / ullal d’aigua viva / capella buida / magrana encesa
/ somni i llum / música / vas / urna / receptacle / cèrcol / ala estesa...
Fins al lloc dels llocs
l’espai blanc del temps / espai del somni /
petges d’àngel furtiu / oració / ofrena ...
I tornar al poema i mormolar: Mutter, ich bin dumm, i endinsar-s’hi.
Sí, aquest és el solatge d’una lectura
atònita i encesa: Des de l’ignot, a dins
el temps, per la mirada, des del cos i la natura transitar cap a l’aurora, fins
al lloc dels llocs, i tornar al poema i mormolar: Mare sóc un ximple, i
endinsar-s’hi.
O encara, si voleu, que el saber més
difícil només cap dins l’úter, que la roda del temps no cessa mai de cantar
l’anhel humà de meravella.
[1] Aquell mateix any era
seleccionat també, per formar part de Carn fresca, l'antologia fundacional de
la nova generació poètica dels 70.
[2] Així mateix, i en sentit invers, els poemes de Joan Navarro han estat també traduïts a l'alemany,
l'anglès, el castellà, l'eslovè, l'èuscar, el francès, l'hebreu, l'italià, el
japonès i el portuguès.
[3] De
la qual se n’han editat ja 62 números des del seu inici en 1999 i que s’ha
convertit en una publicació de referència, sense precedents en el nostre
àmbit literari, sobretot pel que fa a la
traducció poètica.
[4] De
la repercussió del qual n’és una bona mostra el fet de ser guardonat, el juny
de 2015, amb el XXVè Premi de la crítica dels Escriptors Valencians
[5] A més d’O: Llibre d’hores,
podeu veure:
- Salinas, Pere i Navarro, Joan: Atlas Correspondència 2005-2007. València. Ed. Tàndem, 2008
- i Salinas, Pere i Navarro, Joan: -Grafies-Incissions 2010. València. Ed.
Editilde, 2010
-El llibre Llum cinabri. Calma
tectònica, de Joan Navarro
i Lila Zemborain (ed. Garua Libros-Tànit, 2015), compta també amb
il·lustracions de Pere Salinas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada