Bé podem dir que
la mar va ser un ingredient essencial en la vida de Maria Ibars. Aquesta
inclinació marinera, per a una persona de Dénia, resulta gairebé natural. Maria
Ibars no havia de ser una excepció i, així, l’atracció de la mar vinosa (com en deia Homer) i del sonall etern de les ones ja la duria
endins des de la primera infantesa, però
l’empelt definitiu del ritme de la mar en la seua vida es produirà quan,
en acabar la guerra, Maria Ibars ven la casa que havia heretat al Saladar i
compra uns terrenys a les Rotes, on construeix Penyamar, que havia de
constituir la seua llar-refugi
definitiva[1].
I com ho va fer amb la vida, l’influx
mariner també amara l’obra de Maria Ibars: l’exemple més conegut és Poemes de Penyamar (1949), el recull que
porta el nom, precisament, d’aquella casa on la vivència i la contemplació de
la mar van actuar de bàlsam per a la seva condició adolorida, “d’ànima
solitària”[2]:
Així, al pòrtic del poemari, Carles Salvador, l’insigne escriptor valencià i bon
amic de la nostra escriptora, qualificava el llibre d’un cas “realment únic en
la república de les lletres valencianes” pel fet que – a més d’haver estat escrit per
una dona- fos també “el més dens de
temes marins que s’ha publicat fins ara en valencià”. D’entre el bon grapat de
poemes que hi ha, en aquest recull, dignes de recordança hi volem destacar - a
tall d’exemple - “Plany”, per la seua empatia amb el món dels pescadors i per
la càrrega de desolació que la poeta aconsegueix concentrar en uns pocs versos:
Recollida en el rocam,
endolada,
la mare d’un ofegat plora.
La mar canta un respons;
mes ella espera,
espera i plora
Però el món mariner, més enllà del poemari
més conegut de Maria Ibars, travessa el
conjunt de la seua creació poètica, un corpus –d’altra banda- majoritàriament
dispers i encara, en bona part, ben poc o no gens conegut[3].
Els dos exemples que
ara comentarem poden ésser també considerats com a mostres ben representatives
d’aquesta afecció marinera:
En primer lloc, cal ressenyar el poemari Ram a l’amiga. Es tracta d’una carpeta
amb poemes que Maria Ibars va presentar a la
IV TaulaLa Marina , nº136, 1962, ens sembla particularment
subtil, delicat:
En llit de foc ha mort el dia
I la mar que era tota flama
Ara és tendra i pura
celístia.
Finalment, heus aquí “Caire de medalla”. És
tracta d’un poema inclòs dins un conjunt que Maria Ibars va enviar a Sofia
Salvador - la filla de Carles Salvador -, perquè en fes un pròleg destinat a una hipotètica publicació que mai
no es va realitzar, i que Sofia ens va fer conèixer a les darreries dels anys
vuitanta. Tot i que alguns d’aquests poemes van ser publicats finalment a La Marina , una gran part han romàs inèdits; pel
que fa a “Caire de medalla”, només les
dues darreres estrofes - que he transcrit sense cursiva - van ser publicades en
1962 a l’esmentada
revista, amb un altre títol, “Sal i Sal”.
Gentil i olorosa
deixares la platja.
perfum de les aigües
que atrau i que encanta.
Flairor de la mar
¡quin caire et donava
de coure esplendent.
Caire de medalla.
Gentil i olorosa...
Amb la pell besada
pel iode i pel sol
que suau et daurava.
El iode i el sol
besaven l’amada
quan d’altres besades
encar verge estava.
De la mar
venia.
¡Estava més guapa!
¡Que afanys removia
saborosa d’alga!
La mà et vaig
besar...
Estava salada.
¿De sal de les aigües?
¿De la teua gràcia?
Uns versos que destaquen
pel seu ritme i, sobretot, per la frescor i potència d’algunes imatges que
reflecteixen molt bé la subtilesa i la voluptat amb què la nostra poeta ha
desenvolupat la seua visió del cos i de la sensualitat de la dona[5].
Un conjunt de trets que el fan, al
nostre parer, un poema especialment interessant.
Carles Mulet Grimalt
[1]Malgrat que durant molt de temps no va poder
residir-hi ordinàriament a causa del seu treball com a mestra a València.
[2] Beatriu Civera ens va dir
que una de les coses que més la va impressionar, quan va conéixer Maria Ibars,
fou aquesta frase: “Jo sóc una ànima solitària”
[3] El nostre treball de recerca, desenvolupat ja fa més de vint anys ens
va permetre de catalogar un conjunt de 162
poemes diferents, una part significativa dels quals s’havien
publicat diverses vegades
-alguns
d’ells, fins i tot, amb diferents variants- mentre que un 25% romania
inèdit.
[4] Amb això es reprenia una
iniciativa literària de preguerra que va engegar la revista Taula de lletres valencianes.
MULET GRIMALT,
Carles: “El punt de vista femení a l’obra literària de Maria Ibars” a L’Aiguadolç, 16-17, Marina Alta, estiu
de 1991
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada